i’m in a rothkovic paint

Ets la transfigurada
el meu sortilegi t’ha trencat les dents.
G. Bataille

Al meu davant algú compara la llum d’aquí amb la llum d’Alemanya però no li surt la paraula. M’han regalat un mirall i una paret. Quan em parlen d’un bingo penso en la iaia del llibre aquell del Lobo Antúnez que ningú pot acabar-se. La imagino amb la boina a Alcoitao guardant els diners sota el llit. Imagino per últim cop Portugal abans de veure-la, abans que la mirada real me la canvii per sempre. Me la imagino encara inabastable. Encara sola i trista amb escriptors desaparescuts passejant-hi.

como un naufragio hacia adentro nos morimos.
P. Neruda

Ho celebraria ballant Soy un disfraz de tigre amb els ulls en blanc. Però esnifo el vernís nou de les portes i prou. ¿Para qué vas a plantar otro árbol? Em diu Brecht.

Hablen otros de su vergüenza,
yo hablo de la mía.
B. Brecht

La Sofia Coppola em fa ràbia perquè és l’amiga del Marc Jacobs. La Sophie Auster em fa ràbia perquè es la filla del Paul Auster. La gran majoria de la població em fa ràbia. Us juro que lo del mort és en serio. Hi havia sang i la gent mirava amunt. Als balcons.

Si cerrara los ojos durante un minuto
no sabría dónde estoy.
R. Carver

 
Farta de mal de peus, m’he comprat unes bambes futuristes. Diuen que a Lisboa, tot és costa amunt.

 

I a on és que no?

Cavar com qui edifica. Anar fent. Anar odiant. I les esquerdes a les mans, que parlen de dimecres que vé. Totes alhora.