Ets la transfigurada
el meu sortilegi t’ha trencat les dents.
G. Bataille
Al meu davant algú compara la llum d’aquí amb la llum d’Alemanya però no li surt la paraula. M’han regalat un mirall i una paret. Quan em parlen d’un bingo penso en la iaia del llibre aquell del Lobo Antúnez que ningú pot acabar-se. La imagino amb la boina a Alcoitao guardant els diners sota el llit. Imagino per últim cop Portugal abans de veure-la, abans que la mirada real me la canvii per sempre. Me la imagino encara inabastable. Encara sola i trista amb escriptors desaparescuts passejant-hi.
como un naufragio hacia adentro nos morimos.
P. Neruda
Ho celebraria ballant Soy un disfraz de tigre amb els ulls en blanc. Però esnifo el vernís nou de les portes i prou. ¿Para qué vas a plantar otro árbol? Em diu Brecht.
Quan alguna cosa ens fereix, tornem a les ribes de certs rius.
C. Milosz
Quan he arribat a casa, no hi havia portes. Se les han endut per lacar-les. Cosa que no sé molt bé què vol dir. Només sé que estar en una habitació sense porta em transtornarà. Quin fàstig. Em miro a ma mare, la ideòloga d’aquesta transformació estructural i indefinida, i amb llàgrimes als ulls faig meves les paraules de Gombrowicz: ¿Acaso debo permitir a cada cual que me desfigure como le plazca?. Em mira amb l’aixeta de la cuina oberta i una mà a l’olla. Demà fas vint-i-sis anys, Sílvie. Seu a taula.
Hablen otros de su vergüenza,
yo hablo de la mía.
B. Brecht
La Sofia Coppola em fa ràbia perquè és l’amiga del Marc Jacobs. La Sophie Auster em fa ràbia perquè es la filla del Paul Auster. La gran majoria de la població em fa ràbia. Us juro que lo del mort és en serio. Hi havia sang i la gent mirava amunt. Als balcons.
Este es un mundo desigual e injusto para los excluidos, y tristemente terrible para el resto.
A. Hargreaves
Avui m’han dit que entre l’abric de monja i les bambes, semblava que tornés del cole. No és conya ni un recurs fàcil per fer-vos plorar: però avui al carrer Balmes hi havia un home mort, amb el cap esclafat a la vorera. Hi havia gent paralitzada al voltant i una dona plorava. Al carrer del costat, la gent prenia tè de ceilan a les terrasses. He fet tard a depilar-me.
Si cerrara los ojos durante un minuto
no sabría dónde estoy.
R. Carver
Farta de mal de peus, m’he comprat unes bambes futuristes. Diuen que a Lisboa, tot és costa amunt.
I a on és que no?
Si som situacionals, per què jo em sento així sigui on sigui? L’absència és a tot arreu. Fins que arriba divendres i el cel (creelerià) s’obre.
Cavar com qui edifica. Anar fent. Anar odiant. I les esquerdes a les mans, que parlen de dimecres que vé. Totes alhora.
Fa fred. Hauríem d’estar passejant i comprant cedés de Pulp edició deluxe. Però m’he comprat un bolso color sang.
