Ets la transfigurada
el meu sortilegi t’ha trencat les dents.
G. Bataille
Al meu davant algú compara la llum d’aquí amb la llum d’Alemanya però no li surt la paraula. M’han regalat un mirall i una paret. Quan em parlen d’un bingo penso en la iaia del llibre aquell del Lobo Antúnez que ningú pot acabar-se. La imagino amb la boina a Alcoitao guardant els diners sota el llit. Imagino per últim cop Portugal abans de veure-la, abans que la mirada real me la canvii per sempre. Me la imagino encara inabastable. Encara sola i trista amb escriptors desaparescuts passejant-hi.
I aquestes dues Hacs tan mal col·locades que hi fan al damunt de la xacolata?
Jiji
Pofre pastissera, es veu que no es va aclarir.
I la mama tampoc sap gaire cirilic.
:-)
Doncs jo fa alguns anyets vaig llegir-me
El orden natural de las cosas
fins quan diu
“pero no valía la pena llamarlo porque ya estaba cerca de él,
porque ya estaba cerca del mar”.
Sí, fins al final, senyoreta Rotkhovich!
Sóc ningú.
les h’s son per cruspir-les amb desfici mentres tinguis bufera per anar apagant espelmes, als vint-i-sis en queda, crec.
Les H’s no sonen però tenen gust.
Felhicitahts!
Felicitats, i bon viatge! Ja ens diràs si la llum de Lisboa és tan especial com diuen.
parabéns!
saps què és el que tothom veu a Lisboa? un gos vagabund al carrer, súper tranquil, que et mira i passa de tot. Fes-li una foto no?
bom viagem.
Jo sé d’alguna H que n’hi ha per rato…
Per cert, algun paquetet t’espera, mones a part, per aquí.
peke, he estat fora incomunicada amb pluja, vent, fred i neu, amb bici i 9 adolescents hormonats….
però per dir-te felicitats sempre sóc a temps, oi que sí?
petonets de colors roscón de Vic