Mentre caic, clavo les pròpies ungles a la carn. Contra la part més tova del cos. Tan tova que és nata. Avui no sortim. Ens quedem dins els plecs del sofà. Ahir vaig veure La vida de los otros i Babel. Abans d’ahir vaig llegir Mientras agonizo. Les rajoles del wàter ja no estan fredes. L’olor de fora és de Llafranc 1989.
Tu me enseñaste a hablar; mi provecho es que ahora sé maldecir.
Caliban
Ningú és illa.
Ningú és lila.
Dios y el azar eran el arte. La eternidad y los laberintos eran la ciencia.
R. Bolaño
Tornar-se líquid o morir. Potser algun dia posicionar-se. L’aire em convida a sortir a la terrassa, com quan era escarbat i no feia res més. Com quan escrivia frases curtes pensant-me que eren versos, en un Toshiba de cent quilos i disseny espantós gris nazi amb el windows 95. Quan no hi havia internet i tot allò quedava allà en arxius que anomenava Falstaff o Peer Gynt. Sortiré i lleparé l’olor del sol sobre el marbre de la barana. Perdré el serrell i seré verge. Marxarà una arruga que m’ha sortit de tancar massa els ulls quan crido.
Sus ojos son igual que dos velas a las que ves derretirse en los soportes de un candelabro de hierro.
W. Faulkner
He regalat dos llibres a dos marcs i tots dos ja el tenien. Això és bo o és dolent? He fet tantes coses avui, que no en recordo cap.
Em poso de plaç les 20.39 per sortir al balcó sense públic a cridar: Més que envasats al buit, el que estem és enterrats al buit! El veí que juga amb la nena al pati gira tímidament el cap. Ara a ma mare quan va a la farmàcia li diuen: la teva filla no era pianista? Es veu que el Granados se sentia per tot el poble. Quan torni a saber-ne, prometo penjar vídeos demostratius al youtube. El poble ara és el món.
Sant Jordi és a Literatura el que el Concert d’Any Nou és a Música.
Però sempre hi ha algun bis que mola.
Nunca mi alma había sido tan mal recibida.
X. de Maistre
He esmorzat a la terrassa. Feia tan fred, que he cregut que tornava a ser aquella mena de nopersona. Als nois del dimecres els hi explico que:
*= 2/3 dies
**= 1 mes
***= 3 mesos
****= per sempre
Ho recitem cinc cops cadascú en plan lloro. Després els hi pregunto desordenat.
La poesía, como si fuera un helicóptero, le dio la posibilidad de maniobrar sobre terrenos accidentados, hostiles, un lugar donde podía admitir a Jesús y seguir rezándole a la serpiente.
T. Gallagher, sobre Carver
Avui, com molta gent, m’he llevat tard. He dinat al sofà. He netejat el labavo. No he fet res de bo. Tinc mal de cap. He entel·lat el vidre de les ulleres i l’he fregat amb un tros de samarreta. No he llegit.
Avui fan un ballet al Liceu però he regalat les entrades. Em quedaré dins un lloc petit en plan Xavier de Maistre. I això que és el primer dia de l’any que no em poso mitjons.
Dos Rubens.
