Em poso de plaç les 20.39 per sortir al balcó sense públic a cridar: Més que envasats al buit, el que estem és enterrats al buit! El veí que juga amb la nena al pati gira tímidament el cap. Ara a ma mare quan va a la farmàcia li diuen: la teva filla no era pianista? Es veu que el Granados se sentia per tot el poble. Quan torni a saber-ne, prometo penjar vídeos demostratius al youtube. El poble ara és el món.



La de la farmàcia és una cotilla. Ja estudio, aquí ningú seu a la gespa, encara està fangosa. Diga-li que ets poliedrica!
In Italia diremmo, “di leonardesca memoria”.
como yo te amo…
em vaig comprar un helicòpter i ja me l’he empassat.
El dia del drac et vaig veure prop d’aquella parada, amb aquell jersei verd i aquell noi de la mà. Em vaig amagar darrera una farola.
Si en aquell moment ja m’hagués llegit l’helicopter, t’hauria fet una foto -de lluny- per poder-me vestir de tu en la intimitat.
No sóc cap fan perillós :)
No és tan antipàtica com sembla, eh…