21
maig
 

Puedo sólo decir que ahí estuvimos, pero no sé dónde está el lugar.
T.S.Eliot

Mai hagués dit que viuria amb algú per qui T.S.Eliot és un nen que salta una cançó de Marc Bolan sobre el llit. Després de trentaduesmil hores de cortar i pegar en un word frases de noies que mai hagués conegut per voluntat pròpia, m’agafa un atac de mal de panxa durant el qual veig tota la meva vida passar. És aleshores que penso que voldria anar a la platja de nit i emborratxar-me de sorra, de verí de mosquit i de mans que m’emboliquen.

 
« Survive
Vivenda »
Publicat un dilluns, 21 maig del 2007 a les 23:22h.RSS Feed per aquest post Trackback
  1. 1 Rubèn 22 maig 2007 a les 0:24

    Jo escolto a Rufus Wainwright pq no sé qui és Bartok.

  2. 2 lídis 22 maig 2007 a les 6:47

    perfecta en la locura, un poco no?

  3. 3 el tejido del tiempo 22 maig 2007 a les 11:29

    borratxera de mans que s’emboliquen a lisboa. not bad.

  4. 4 sílvie 22 maig 2007 a les 14:31

    m’estava pentinant per la foto. però no em va donar temps.

  5. 5 Rubèn 22 maig 2007 a les 15:48

    Tinc el dit més ràpid de la contrada.

Deixa un comentari