Crema el volant que no saps com agafar-lo i l’horitzó es presenta borrós com vist a través de l’aigua. És això el que anomenem estiu.
On s’ha vist tornar de Finlàndia moreno?
You have no friends. You have no favorites.
Al paleta que porta tota la tarda imitant el James Blunt: per què no proves de mastegar el ciment?
M’agrada el sol cremant-me per dins.
I el fum negre que segrego.
Put a sardina.
No em penso queixar, els meus alumnes no foten brot, però odien Cambio Radical i em supliquen viatjar per Europa a visitar cases de compositors morts. Crec que han passat massa anys amb mi. Avui m’he trobat un poeta sota terra.
¿Cuantas egagrópilas de búho?
Astrud
He tornat a menjar massa pipes: torno a no tenir pell a la llengua.
Últimament amb dues línies em penso que ho he dit tot.
No he llegit res del què ha llegit la resta. És que no tinc ulls. Per culpa dels trons no he dormit.
Aquesta obsessió per Astrud i pel sofà. Aquesta inactivitat al cel. Aquest temps que se’ns emporta i la por de sempre. Aquest alimentar-se només de cereals i llet. Tota aquesta lingüística precipitant-nos avall. I nosaltres accedint-hi.
Foto: Rú
Menys definible com més vull dir-ho. El que havia d’estar aquí escrit no és el que ara veus.
No tinc vergonya. Tinc silenci. I a vegades la música em fa por. Estic cansada de la veritat. L’odio.
