Els insensats pensen dintre seu: “Déu no és res”.
Salm 53
Se’m tanquen els ulls i el vidre està tacat de gotes. Els cedés verges, les cartes del banc sense obrir, la màquina que fa forats i la bíblia conviuen amb la meva concentració nul·la i antieconòmica. Penso en hipoteques i en noves maneres de classificar els llibres i la carn.
A l’últim de Los Planetas hi ha una cançó q es diu La Verdulera. Si un cas te la poso un dia d’aquests… jaja.
Salmó 23?
Jajaja
és que mai havia vist un pebrot groc, semblava de l’anunci aquell del golf.
Eco!!!
Jo l’altre dia a la nit en vaig veure un de blau que caminava agafat d’una síndria fluorescent…
…i em van dir “Hola, què tal?”
Què et donen per sopar????
yellow hot chilli peppers…?
Aquesta bonica estampa em duu a congeniar un fàcil joc de mots: la Síndria Rothkovic… Molt suat, sí, però veig que ja heu comentat el pebrot groc… Aquests es poden escalivar?
per cert,
“fa calor, per què no encetem una síndria?” !
Hm. Sí. Sóc Sípia per uns i Síndria per altres. Així que no vas mal encaminat.
:-)
A mi no m’agrada el pebrot.
Fa calor, ses estrangeres mengen gelat.
Jajaja. Esteu malalts!!
Coi… sembla de plástic el pebrot.
Jo crec que ho era. Els posen de decoració.