La llum damunt el rostre que es fa enrere amb una ganyota
és l’única cosa certa.
F. Kafka
Quan acabi amb tot això tornaré a ser aquella disminuïda mental que només llegia. Tornaré a escriure sobre la suor i el verd muntanya dels ulls i sobre les ungles i els genolls i sobre la puta solitud d’aquesta cambra buida amb vistes a la perfecció heliocèntrica plena de núvols que escriuen lleugerament poemes de George Trakl en color blanc fum contaminat a l’aire. Mentre, bec quinina, que no engreixa. Crec.
La quinina es feia servir per pal·liar la malària… La darrera paraula que s’entrellegeix és neoclassicisme? Bffff… quan estudiava a la facu la vaig escriure milers de vegades! Osiguidiríem: els filòlegs no ens podem permetre el luxe de deixar de ser disminuïts mentals, Silvie (ho dic per mi!)
Neoclassicisme, però ni artístic ni res. Són apunts d’economia de l’educació.
zzzzzz
Disminuïda mental en el sentit de fer reduir les funcions cerebrals a una. Reduït mental, potser.
pots escriure sobre la mort del fary,
al meu bloc ( de pisos) li estan fent un homenatge em penso, cada dia torito bravo. Veus, qualsevol disminuït preferiria la piscina a aquesta tortura.
sort
Jo un dia també vaig beure quinina i així m’he quedat, amb una alopècia impròpia de la meva tendra edat, però adequada pel que fa la meva virilitat inqüestionable.
Pofre Fary.
Amén.
Jaja.
Si beus quinina et cau el pèl?
Però engreixa o no?
Certifico el que diu l’amic Subal. L’abús de refrescos de tònica sweppes que un servidor va cometre en sa joventut, també el van portar a perdre la magnífica cabellera que lluïa. Això si, no vaig agafar mai la malària. Ni em vaig engreixar, això també és cert.
De fet en Monzó va deixar de prendre gintònics no per la tònica sinó per la quinina, que li afectava a l’orella.
Qui pogués ser disminuït mental!
Llegeixis ginebra enlloc de tònica. En fi, llegeixis com es pugui.
A veure Albert si ens centrem.
De fet, ja t’havia entès a la primera.
jaja
Total, que compraré sucs.
Les disminucions psíquiques es veu que són un greuge comparatiu. Disminuïts mentals respecte qui? respecte què?
Crec que seria més correcte si parlessiu de dicapacitats mentals…
molt bé tonitofa!
li diré al rué sips.
ara et faig un mail
Ei tonitofa que som pedagogs.
Però, poèticament parlant, discapacitat no és massa corprenedor.
gràcies ju, però suposo que u què dius de rué sips i el mail no va per mi, no?
Pedagogs o poetes corpresos disminuïts?
per cert, gràcies a seguir de tan en tan els vostres comentaris vaig poder assistir al concert de l’oliver a l’fnac… Regalava pirulins i piruletes.
jaja
això és Radiopatio una mica
servei a la comunitat.
ja me’n podries haver guardat un.
ala. ens el vam perdre. jo ni me’n vaig enrecordar, amb tan de treball temporal …
el mail era per la sips, però tampoc he tingut temps. sóc més de trucar