Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
La quinina es feia servir per pal·liar la malària… La darrera paraula que s’entrellegeix és neoclassicisme? Bffff… quan estudiava a la facu la vaig escriure milers de vegades! Osiguidiríem: els filòlegs no ens podem permetre el luxe de deixar de ser disminuïts mentals, Silvie (ho dic per mi!)
Neoclassicisme, però ni artístic ni res. Són apunts d’economia de l’educació.
zzzzzz
Disminuïda mental en el sentit de fer reduir les funcions cerebrals a una. Reduït mental, potser.
pots escriure sobre la mort del fary,
al meu bloc ( de pisos) li estan fent un homenatge em penso, cada dia torito bravo. Veus, qualsevol disminuït preferiria la piscina a aquesta tortura.
sort
Jo un dia també vaig beure quinina i així m’he quedat, amb una alopècia impròpia de la meva tendra edat, però adequada pel que fa la meva virilitat inqüestionable.
Pofre Fary.
Amén.
Jaja.
Si beus quinina et cau el pèl?
Però engreixa o no?
Certifico el que diu l’amic Subal. L’abús de refrescos de tònica sweppes que un servidor va cometre en sa joventut, també el van portar a perdre la magnífica cabellera que lluïa. Això si, no vaig agafar mai la malària. Ni em vaig engreixar, això també és cert.
De fet en Monzó va deixar de prendre gintònics no per la tònica sinó per la quinina, que li afectava a l’orella.
Qui pogués ser disminuït mental!
Llegeixis ginebra enlloc de tònica. En fi, llegeixis com es pugui.
A veure Albert si ens centrem.
De fet, ja t’havia entès a la primera.
jaja
Total, que compraré sucs.
Les disminucions psíquiques es veu que són un greuge comparatiu. Disminuïts mentals respecte qui? respecte què?
Crec que seria més correcte si parlessiu de dicapacitats mentals…
molt bé tonitofa!
li diré al rué sips.
ara et faig un mail
Ei tonitofa que som pedagogs.
Però, poèticament parlant, discapacitat no és massa corprenedor.
gràcies ju, però suposo que u què dius de rué sips i el mail no va per mi, no?
Pedagogs o poetes corpresos disminuïts?
per cert, gràcies a seguir de tan en tan els vostres comentaris vaig poder assistir al concert de l’oliver a l’fnac… Regalava pirulins i piruletes.
jaja
això és Radiopatio una mica
servei a la comunitat.
ja me’n podries haver guardat un.
ala. ens el vam perdre. jo ni me’n vaig enrecordar, amb tan de treball temporal …
el mail era per la sips, però tampoc he tingut temps. sóc més de trucar