Avui a l’autopista m’he trobat un camió en flames. Feia un fum negre gegant. He passat a una velocitat il·legal per por a que explotéssim. Per por en general.
Jo el que veig més a la foto és l’orxata Chufi, la versió artesana ben fresqueta és una delícia a l’estiu.
Per cert, el senyor Pelegrí és un mite vivent de la televisió, quin crac!
No us agrada el nostre carro? El vam comprar a la ferreteria del davant de casa. Hi era en rosa fúcsia però el de la foto no em va deixar. Deia que no li conjuntava amb les bambes.
I la foto?
No sé per què voleu que les coses coincideixin.
jaja
La por és arreu, avui en dia. A vegades amb forma de camió fumejant, altres cops de forma més subtil i potser més perillosa.
Soy artista local.
o més aviat ” soy una loca artista”
feu publicitat de la leche celta com l’arguiñano de carbonell, oui, que grans que sou
dinosaures
Jo el que veig més a la foto és l’orxata Chufi, la versió artesana ben fresqueta és una delícia a l’estiu.
Per cert, el senyor Pelegrí és un mite vivent de la televisió, quin crac!
anem al cine?
Jo sóc més de La Nostra (la llet).
No us agrada el nostre carro? El vam comprar a la ferreteria del davant de casa. Hi era en rosa fúcsia però el de la foto no em va deixar. Deia que no li conjuntava amb les bambes.
No tinc cap dubte: el senyor Pelegrí es el més gran filosof de finals del segle XX, principis del XXI.
Sí, molt.
Però també hi ha el menys conegut però igualment aplastant: “Yo he venido de mi casa”, d’Hidrogenesse.