Aquest no serà un estiu d’aquells decadents, d’aquells que feien sorgir el Walt i altres penositats en vers. D’aquells de caminar sol i sopar sol i dormir sol. No serà un estiu xiclet d’aquells sense final. Ni d’aquells d’escoltar el mar el típic dia gris d’agost que ningú surt perquè goteja. No serà d’aquells estius de llegir amb el cos al llit i els peus a la paret. Ni d’aquells de torturar-se gustosament sobre el per què, o de voler conèixer el Harold Bloom. No ho serà. I penso que cal agrair-ho. A qui sigui.
Eh, no te metas amb el Walt, que un cop parit ja és de tots.
Canvio tarda cos al llit i peus a la paret per tarda en oficina sense aire condicionat.
Els peus a la paret és una marranada, després queden petjades d’hombre araña.
això està molt bé sílvie, clar que sí.
potser no surten Walts, ni coneixes Blooms, però la rothkovic t’escriurà i et dirà com ha fet la bomba avui a la pscina
Nena, tu de què vas privatitzant el fotolog? Sóc una exclosa!
La rothkovic no fa bomba. Entra poc a poc per les escaletes mullant-se els canells i els colzes.
Pofre.
i estius de morir pq el parasol ha sortit disparat de la sorra i et persegueix per tota la platja,
sempre passa
és com previsible
has de donar gràcies que aquest any no et passi
eh, que acaba en punxa, allò se’t clava i quedes empalat enmig de la platja
amb nens davant i tot
prohibim-los.