La Júlia es banyava entre els icebergs. I la Maria fa 21 anys. Davant tanta impossibilitat, em resigno a tenir en compte l’anomalia del bolÃgraf que taca els dits de blau.
Com no hi eres, he posat la primera à ria de Tosca en un volum propi de veïna incÃvica i he cridat. Després he fet Ãdem amb E lucevan le stelle. És cutre però cura.
Sóc l’única persona del món a qui li ha caigut un ocell al cap i se li ha quedat a viure. Millor no m’aplico la fórmula de la fiabilitat a mi mateixa. Kuder i Richardson em prohibirien venir.
Si em pregunten pel meu escriptor preferit diré Jeremies. Ell almenys se’n lamenta, de tot això. No puc més, enyoro el sense sentit.
Ningú es creu que em compro un pis demà o que m’he presentat a la convocatòria per ser la jefa. Ningú em creu capaç d’envellir. Però jo no recordo qui era als disset anys.
La falta de motivación puede contaminar los resultados.
VVAA
I si el Justo fes com Noam Chomsky i mirés blogs? Potser aixà sabria qui sóc. L’ateïsme general el confondria.
Nuestros poetas.
No sóc transparent, sóc blava. Això és perquè un dia em vaig ofegar a una banyera. Tu vas venir i em vas estirar d’un braç. Vaig tossir l’aigua amb sabó.
Ser optimista és saber que l’últim pot del pack de lÃquid de lentillas que has comprat, l’encetarà s lluny. A l’altra banda de la muntanya-mur.
1. Tinc la pell una mica de pollastre i el cap petit. Tinc més noms que el veà però menys que Pessoa. No em canso d’esperar, sà de córrer.
2. Divideixo el món en allò que vull, i allò que em rellisca com la més absoluta suor porca d’una tarda al sol.
Això no és un blog polÃtic però és que ho he de dir: si els peperos guanyen unes futures generals, m’autoexilio. I això que no sé idiomes ni res.
