El consell més sagrat que m’han donat mai és: Mai frenis dins una corba, sempre abans. No recordo qui va ser.
M’agradaria saber com és que tinc la sensació que les vacances se m’acaben demà, quan el fet és que les començo.
És una mica trist que esbombin tant programa de llibres i tanta llista de superventes i tant parlar de literatura perquè després hagis de patejar-te tota la ciutat per trobar una edició decent de Dostoievski, que no existeix ja, per cert. Bé doncs, tot i que molt cutrement, ja puc començar quan em roti el meu ritual estiuenc.
Nunca había visto el río tan crecido y eso que todavía no ha dejado de llover.
W. Faulkner
Em puc tornar boja i parlar amb els botons de la camisa o convocar una reunió de pares i posar-me a plorar a l’estrada un segon abans dels precs i preguntes. Me n’aniria si pogués, a cantar-te totes aquelles cançons rosa xiclet que em van obligar a contradir-me en aquell moment de baixada en picat.
Hola, em dic Rothkovic i gravo cedés com Fem música amb els Bum-Bum o fotocopio la partitura de La Sardana de l’avellana. Em sembla que cobro poc.
Em tiro a la piscina i si està massa freda faig saltets i moc els braços en plan guàrdia urbana en un dia sense llum. Si tinc massa trucades a fer, vaig a la nevera i em menjo un formatget, àlies quesito. Últimament he d’anar a pixar cada cinc minuts. Serà que ploro menys.
Ha estat un capdesetmana tou però sobretot sòrdid: el sol ens ha intentat cremar vius i jo gairebé moro d’una sobredosi d’assortiment de patés. Una altra mena de mort ha estat llegir La Germana. Vaia pal.
El sou és el límit,
el sou és el límit!
el cel no l’és pas,
el cel no l’és pas.
Lluís Urpinell-i-Jovani
Versos mítics que mai escriuré. Picades de mosquit. Dur el mòbil de la feina sempre a sobre.
Aquesta nit he somniat que duia el cos ple d’agulles d’aquelles amb el cap rodó i de colors, de les que es fan servir per penjar avisos al suro. Sobretot a la panxa. Una d’elles m’havia fet una llaga bíblica, malgrat el seu insignificant diàmetre. Ara tinc mal de coll.
Un plan seria fer un tapper d’amanida d’arròs i anar a la platja infecte de gent i mullar els peus després tornar morenos i dutxar-nos i escampar-nos pel llit o anar al cine a veure noséquè de la barca inflable.
Un altre plan seria anar a Las Vegas.
