La pintura de les ungles cau a trossos. I a la tele només surten topmodels dient-me que no mengi més patates. I ara què faig amb tot aquell sac! Pensava que la il·lusió per Schubert em duraria, però són les sis i ja no aguanto més tonalitats pont.

La pintura de les ungles cau a trossos. I a la tele només surten topmodels dient-me que no mengi més patates. I ara què faig amb tot aquell sac! Pensava que la il·lusió per Schubert em duraria, però són les sis i ja no aguanto més tonalitats pont.


Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.

Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Les tonalitats sempre te les pots menjar, mira jo que avui nomes he menjat gelat. Dos de fresa i un pot de un litro, despres ja vorem.. si l’elefant per les nits me ve a veure!
Això em recorda quan em vaig obsessionar que casa meva fos la part de fora del coet de Tintín, perquè no m’ho acabava de creure ni jo i al final vaig sortir a la finestra com si així sortís a passejar (estava mig-tancat.)
A més, al matí m’havia vestit amb una intenció d’estil plastilina-coet, però era totalment ridícul.
Per cert, el comentari 1 és un fracàs de plastilina (del tipus dvd tacat de llard), mentre que el post d’avui és 100% plastilina, si més no a l’ull humà.
ajjajajajajajajajaa, pero encare aixi jo tenc gelat.
Però és gelat d’asseure’t al sofà després d’abandonar els intents de cuidar les plantes que la veïna t’ha deixat. Un desastre.
Jo no sé pq no s’està fent cap referència a la part gràfica del post. Serà que no és un fotolog? Serà q sóc simple, tb…
La meva tesi és que la part gràfica és indubtablement plastilina i no ofereix discussió.