La pintura de les ungles cau a trossos. I a la tele només surten topmodels dient-me que no mengi més patates. I ara què faig amb tot aquell sac! Pensava que la il·lusió per Schubert em duraria, però són les sis i ja no aguanto més tonalitats pont.
Cerca
Col.lecció
- gener 2012 (2)
- novembre 2011 (1)
- octubre 2011 (1)
- agost 2011 (1)
- juliol 2011 (2)
- juny 2011 (2)
- maig 2011 (2)
- abril 2011 (3)
- març 2011 (3)
- febrer 2011 (3)
- gener 2011 (5)
- desembre 2010 (5)
- novembre 2010 (3)
- octubre 2010 (5)
- setembre 2010 (3)
- agost 2010 (10)
- juliol 2010 (11)
- juny 2010 (7)
- maig 2010 (9)
- abril 2010 (10)
- març 2010 (4)
- febrer 2010 (6)
- gener 2010 (7)
- desembre 2009 (5)
- novembre 2009 (5)
- octubre 2009 (7)
- setembre 2009 (2)
- agost 2009 (11)
- juliol 2009 (8)
- juny 2009 (6)
- maig 2009 (5)
- abril 2009 (5)
- març 2009 (7)
- febrer 2009 (9)
- gener 2009 (13)
- desembre 2008 (7)
- novembre 2008 (8)
- octubre 2008 (9)
- setembre 2008 (12)
- agost 2008 (13)
- juliol 2008 (13)
- juny 2008 (16)
- maig 2008 (17)
- abril 2008 (16)
- març 2008 (15)
- febrer 2008 (15)
- gener 2008 (18)
- desembre 2007 (16)
- novembre 2007 (20)
- octubre 2007 (16)
- setembre 2007 (11)
- agost 2007 (17)
- juliol 2007 (17)
- juny 2007 (23)
- maig 2007 (27)
- abril 2007 (29)
- març 2007 (33)
- febrer 2007 (30)
- gener 2007 (36)
- desembre 2006 (28)
- novembre 2006 (33)
- octubre 2006 (27)
- setembre 2006 (33)
- agost 2006 (22)
- juliol 2006 (30)
- juny 2006 (28)
- maig 2006 (35)
- abril 2006 (35)
- març 2006 (40)
- febrer 2006 (43)
- gener 2006 (57)
- desembre 2005 (47)
- novembre 2005 (65)
- octubre 2005 (50)
- setembre 2005 (45)
- agost 2005 (32)
- juliol 2005 (27)
- juny 2005 (3)
- maig 2005 (30)
- abril 2005 (16)
- març 2005 (10)
Altres Sales
- A la contra
- Albert Forns
- an (tavia) na
- Askatasuna
- Atlas autodidacta
- Àlbum De Retalls
- Última ronda
- Cal Seixanta
- Cibernauta Joan
- Cinc mil dòlars
- Corredor perezoso
- Corto y Pego
- De paper de fil
- Diamonds On The Ins…
- Diari Mef
- Eilamoon
- El blog d’en Pedrals
- El calaix de les paraules
- El Llibreter
- Enrique Vila-Matas
- Entomofília
- Espais Tacats
- Estoy Cansado
- Fang
- Flaneuse
- Foc Blau
- Formaire
- Good Girls go to Heaven
- Guillemdefak
- Hasta siempre Elena
- Hotel Fraternitat
- Impromptu de Ohio
- Jauss
- Jazz al Nero
- L’Ascensor…
- L’Atlàntida
- L’ull dàlmata
- La Cova del Drac
- La fàbrica de silencis
- La llumenera de NY
- La Segona Perifèria
- Labreu Edicions
- Les beceroles…
- Llibròfags
- Maivista
- Metahipertextualidad
- No caic, em tiro
- No sé si sóc
- O-teArai
- O.r.i.n.a.l
- Palumbus Columbus
- Per-Versos
- Procsilas
- Prodigis del 2.0
- Productes de Neteja
- Roi
- Rosebud
- sOnablOc
- Sopa De Poetes
- Subtítols
- Tens un racó…
- The Blot
- Toni Tofa
- Totalmente A Favor
- Tremebundo
- Tsujinori
- Urpinell
- Vertical
- Without Narration
Botiga
Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Les tonalitats sempre te les pots menjar, mira jo que avui nomes he menjat gelat. Dos de fresa i un pot de un litro, despres ja vorem.. si l’elefant per les nits me ve a veure!
Això em recorda quan em vaig obsessionar que casa meva fos la part de fora del coet de Tintín, perquè no m’ho acabava de creure ni jo i al final vaig sortir a la finestra com si així sortís a passejar (estava mig-tancat.)
A més, al matí m’havia vestit amb una intenció d’estil plastilina-coet, però era totalment ridícul.
Per cert, el comentari 1 és un fracàs de plastilina (del tipus dvd tacat de llard), mentre que el post d’avui és 100% plastilina, si més no a l’ull humà.
ajjajajajajajajajaa, pero encare aixi jo tenc gelat.
Però és gelat d’asseure’t al sofà després d’abandonar els intents de cuidar les plantes que la veïna t’ha deixat. Un desastre.
Jo no sé pq no s’està fent cap referència a la part gràfica del post. Serà que no és un fotolog? Serà q sóc simple, tb…
La meva tesi és que la part gràfica és indubtablement plastilina i no ofereix discussió.