Cuando supe que él era totalmente impermeable a Dostoievsky y a la música, me negué, a pesar de sus méritos, a conocerlo. Prefiero conversar con un retrasado mental sensible.
Cioran
Quan no surts de casa en quatre dies, t’acabes creient que el món es resumeix en això. Netejar la banyera, ordenar un calaix de la cuina, obrir l’aire acondicionat, tancar-lo, tornar-lo a obrir, menjar un iogurt i deixar-lo al terra al costat del sofà per llençar-lo més tard, perdre les sabatilles, aixafar el llibre amb el cul quan t’asseus i doblegar les tapes, i voler escriure i tenir la sensació de no poder-ho fer mai més. I és que crec que es resumeix exactament així.
Doncs sí…
sí, els dies que es passen a casa són exactament així. A casa meva també.
Tal qual
(sospir)
en el fons una cola de casolants, com a gran aventura tinc petites inundacions segons com plou la pluja
enfin…
N’hi ha més? :/
Si n’hi ha més de què?