25
ago.
 

Voy naturalmente hacia lo ilógico.
N. de Staël

Hi ha dies que l’últim que em queda és dutxar-me amb tot el pot de suavitzant. L’olor em calma els espasmes i el dolor de la llunyania inaguantable. Són els mateixos dies en que recordo allò de que tot el que fem i pensem és per oblidar que morim. I suposo que això és el que va dir- li el gran piano de Schoenberg.

 
« Seleccionar todo
Bossanova »
Publicat un dissabte, 25 agost del 2007 a les 23:49h.RSS Feed per aquest post Trackback
  1. 1 i.e. madarame 26 agost 2007 a les 0:04

    El millor és treballar per empreses fantasma, o sigui, ser part d’un selecte grup d’experts.

    no em ve de gust explicar-me més, collons

  2. 2 dErsu_ 26 agost 2007 a les 1:25

    I quan ho oblidem… morim?

Deixa un comentari