Voy naturalmente hacia lo ilógico.
N. de Staël
Hi ha dies que l’últim que em queda és dutxar-me amb tot el pot de suavitzant. L’olor em calma els espasmes i el dolor de la llunyania inaguantable. Són els mateixos dies en que recordo allò de que tot el que fem i pensem és per oblidar que morim. I suposo que això és el que va dir- li el gran piano de Schoenberg.
El millor és treballar per empreses fantasma, o sigui, ser part d’un selecte grup d’experts.
no em ve de gust explicar-me més, collons
I quan ho oblidem… morim?