Es que yo soy de los que ha visto vaciarse todo.
Luc
Recordo el meu primer Vila-Matas. Recordo que em passava la vida citant-lo i em feia pesada. Visc els dies més llargs mai vistos, mato mosquits, abraço nens i els turmells em fan mal. Oblido medicar-me. Passo fred. I d’aquí a Nadal, simplement un camí recte al Pompidou.
Quins metros més futuristes que teniu a Barcelona.
Què té Vila-Matas que…?
he posat una foto d’un esmorzar al bar de la uni perquè mentre servia la llet amb colacao als nens pensava: aquelles deuen estar al bar, acostumades a no veure’m. però dilluns ja torno. quedem davant de casa, porto casc o què?
jajaja
la meva moto està morta des que vas marxar amb els pingüins.
passaré amb el cotxe guarro de pluja de fang, si vols.
de bar res, de moment.