En su momento nos dio igual y ahora también.
No em sento el cos. Tinc cinc reunions al dia, dino del tapper i quan torno al cotxe escolto Astrud. Hi ha pisos que posa estado excelente però és una bola perquè el marbre de la cuina està trencat i la finestra és lletja però és perquè ha estat rellogat i l’Eduard em truca cent vegades i jo truca’m d’aquí cinc minuts siusplau i una directora ens cita al carrer i parlem al carrer amb el sol als ulls i és bastant tonta i confonc els pisos de terra de mosaic amb els de sostre alt i a vegades són el mateix i hi ha aules amb pósters i hi ha aules buides perquè el piano arriba dimecres i aules amb humitats i el Josua m’ensenyarà el pis demà em dirà esto es el comedor que no cal que m’ho digui perquè ja puc veure que és el comedor i anirà amb traje suant però ell impassible i m’ha entrat una pestanya a l’ull mentre avançava un opel blanc i he pensat i ara què faig i he arribat amb l’ull negre de fregar-me el rímmel i vull dormir i no tenir per demà una llista de trucades pendents que podria ocupar desplegada tot el passadís del pis de Providència que de moment és el que més m’ha agradat però a tu no i a més és massa car per haver de reformar-se i una nena s’ha canviat de flauta a guitarra i m’ha tirat per terra tot el percal.
