Avui he vist ploure des del carrer. Jo mirava les cases i envejava la gent de sota les mantes. M’agradaria tenir algun problema personal, però tots són estúpids maldecaps de la feina i la guerra. Imagino que tinc temps lliure, que llegeixo llibres de poesia blancs mal traduïts o que et truco cada cop que penso en demà a la nit. M’odio, per haver perdut la part del cervell que em permetia l’abstracció.
Fantàstic. Realment fantàstic.
la rothkovic davant d’un rothko?
jo penso el mateix, subal.
I jo. Fa estona que miro aquest post amb cara de babau.
Em sembla que he topat amb la culminació del que es pot esperar trobar en un blog. Petit i immens alhora.