Les connexions nervioses espremudes. La paret lila. La goma del cabell al canell escanyant el pas de la sang i la mà blanca. La por a la malaltia incurable. El boli que dura anys. L’ungla tricolor de tres colors carn diferents. El pis buit. El pis buit amb tu dins. Les substitucions. Les baixes. Tenir fills. Fins i tot deixar la literatura. La nansa del calaix. Un pla de fuga anomenat Dijous nit.
Què maca és la foto! Algú de la família?
És la Sylvia Plath!
AAAAAAAAAAGH
La incultura és el pitjor dels mals!
Mateu-me sense dolor….
Jaja. Què va! En aquesta foto deu tenir 14 anys.
- estic al bar
- estic a la feina
et portaré un frankfurt de la fira de llibre
jaja, m’he vist gran amb aquest diàleg matinal.
sense mostassa!
compte amb la plath posa trista, sembla mentida que fós tant riallera, dels pocs llibres que he deixat per no anar plorant pels puestos
Deixar la literatura sempre ha de ser una possibilitat a tenir en compte per la resta del món.
Però no per tu.
Ei preciosa!!
Com estas?? Com va tot???
La irene (que me la vaig trobar ahir al bar) i la marilú ja m’han dit que estàs feta tota una directora, nooo???
Me n’alegro un munt per tu!!!
I aquest new look et queda genial!!!
Tinc ganes de veure’t i de saber de tu!!!
(sort que almenys, per aqui, puc anar sabent que les coses et van de conya!)
Segur que trobarem algun momentet per fer algun cafetó!!
Muà guapisima!!!