si parlem
del món
només és per deixar el món
sense expressar.
P. Auster
En algun moment de la nit, m’he llevat a beure aigua i a pendre’m una pastilla de les que es deixen desfer a la boca. M’he tornat a adormir pensant que tant els vaixells com els avions deixen rera seu un rastre de línia blanca quan avancen i que les persones no.
Títol: Pianos i Túnels (2013 per la primera edició)
Autor: Silvie Rothkovic
Pàgines: 88
PVP: 13€
ISBN: 978-84-940964-3-3
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre 44)
Silvie Rothkovic (Barcelona, 1981) és l’heterònim rus i de filiació pictòrica d’una Sílvia que prové de la pedagogia, la interpretació i l’educació musical i la història de l’art. Ha publicat els llibres de poesia: Helicòpter (LaBreu Edicions, 2007) i Altres Arbres (Tria Llibres, 2011), i complementa la seva poètica a www.silvierothkovic.com/blog/.
Del món de la música i de l’art del segle XX prové el llenguatge personalíssim, postmodern, desvinculat de la nostra tradició poètica i marcat per una sensibilitat fascinant que converteix la imatge analògica en cadència musical, entre abstracta i solipsista, però alhora vestida d’una senzillesa que l’apropa, per la via de la intuïció, al lector. Als artistes del XX evocats amb extraordinària precisió subjectiva a Altres Arbres i als músics que travessen tot el seu corpus poètic, cal afegir-hi referents literaris com Auster, Dickinson, Blanchot, Celan, Plath, Ashbery, Creeley per referenciar aquesta veu insòlita.
A Pianos i túnels la carícia del fred es converteix en epifania verbal, despullant-se, el vers de la Rothkovic, fins a l’extrem de la quasi desaparició, com si una alenada de bellesa gelada, carregada de sensualitat poètica, però també pictòrica, musical, acariciés la consciència intel·lectual de qui llegeix.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Silvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Silvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre 5)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Els caragols deixen rastre.
Bavosos.
Per sort no som caragols! (I alguns són ben ràpids i se m’han avançat!)
quan esquien o patinen sobre gel deixen una estela blanca
també hi ha homes “que dejan huella” !
Hi ha persones que segueixen -amb el nas entubat- el rastre de la pols blanca
i no deixen ni rastre damunt del mirall!
Hola Silvie.
t’he conegut per una carambola internàutica: m’han reenviat d’heliogàbal un e-mail convidant-me al teu recital de demà al vespre, i a través del seu web, he anat a parar al teu blog. Amb el primer cop d’ull, he pensat: minimalista, urbana i realista, i després quan he investigat, he vist que tu mateixa t’anomenes així… Bé, no sé si demà podré venir, espero que vagi molt bé.
Encantada d’haver descobert el teu blog!
Judit
http://sigorgik.blogspot.com/
Quan em llevo per la nit és per deixar un rastre de paraules.
Pessoas deixam rastros abstratos de sua essência, daquilo que os caracteriza e os torna únicos, daquilo que os identifica seja onde for. O que nos falta, quase sempre, é saber interpretar a essência dos rastros individuais.
Encantada per el teu blog!