19
oct.
 

si parlem
del món
només és per deixar el món
sense expressar.

P. Auster

En algun moment de la nit, m’he llevat a beure aigua i a pendre’m una pastilla de les que es deixen desfer a la boca. M’he tornat a adormir pensant que tant els vaixells com els avions deixen rera seu un rastre de línia blanca quan avancen i que les persones no.

 



  1. 1 Rubèn 19 octubre 2007 a les 10:58

    Els caragols deixen rastre.

  2. 2 sílvie 19 octubre 2007 a les 11:25

    Bavosos.

  3. 3 miq 19 octubre 2007 a les 13:44

    Per sort no som caragols! (I alguns són ben ràpids i se m’han avançat!)

  4. 4 f o r m a i r e 19 octubre 2007 a les 16:39

    quan esquien o patinen sobre gel deixen una estela blanca

  5. 5 Roi 19 octubre 2007 a les 19:31

    també hi ha homes “que dejan huella” !

  6. 6 Judit 19 octubre 2007 a les 21:16

    Hi ha persones que segueixen -amb el nas entubat- el rastre de la pols blanca
    i no deixen ni rastre damunt del mirall!

    Hola Silvie.
    t’he conegut per una carambola internàutica: m’han reenviat d’heliogàbal un e-mail convidant-me al teu recital de demà al vespre, i a través del seu web, he anat a parar al teu blog. Amb el primer cop d’ull, he pensat: minimalista, urbana i realista, i després quan he investigat, he vist que tu mateixa t’anomenes així… Bé, no sé si demà podré venir, espero que vagi molt bé.

    Encantada d’haver descobert el teu blog!

    Judit
    http://sigorgik.blogspot.com/

  7. 7 Raimon 21 octubre 2007 a les 20:46

    Quan em llevo per la nit és per deixar un rastre de paraules.

  8. 8 Valéria 22 octubre 2007 a les 10:50

    Pessoas deixam rastros abstratos de sua essência, daquilo que os caracteriza e os torna únicos, daquilo que os identifica seja onde for. O que nos falta, quase sempre, é saber interpretar a essência dos rastros individuais.

  9. 9 Valéria 22 octubre 2007 a les 10:53

    Encantada per el teu blog!

Deixa un comentari