A lo mejor es que es la una menos cuarto.
Francis
Viuria en aquesta franja groga de la paret. La fa la persiana graduable en automàtic que quan plou no va. M’agrada comprar-me l’AD a l’opencore un diumenge i comprar també mikados blancs i algo per fer amanida, sopar d’hora i adormir-me mirant imbecilitats al mac i fotos de fa sis mesos, de quan passejava borrosa per Lisboa amb el serrell llarg. M’agrada fer lluita lliure al sofà i marxar de classe abans d’hora, mentre el catedràtic encara parla d’anècdotes que no et fan aprendre. M’agrada que el sol caigui i que la setmana tingui tres dies. M’agraden les canes que t’emboliquen el cap i les nenes que venen a classe amb leotardos de colors i clips. M’agrada veure la Irina amb vestit de núvia enlloc de xandal i l’Albert amb frac i sense les xancletes que duia a Polònia. M’agrada ballar a les bodes temazos rallants que detesto, m’agrada que la gent pensi que me’ls poso a casa mentre frego quan en realitat em poso mazurques o ni tan sols frego. M’agrada que el mòbil de la feina calli durant un dia sencer i la gent que diu que distingeix el gust de l’aigua de marca.
Abans de ficar-me al llit m’escolto el primer moviment del Concert de cambra de Ligeti. Així tot es posa a lloc, com amb una cantata de Bach però de manera més subtil, menys evident. I et linko -amb el teu permís- en el meu nou bloc.
M’agrada.
M’agrada veure, a través del retrovisor, un taxi de color groc i negre, i allà a l’horitzó contenidors blaus, verds i grocs. Per variar.
I et diria que reconec la cantonada com la de la plaça Francesc Macià (àlies Calvo Sotelo) amb Pau Casals a la dreta i la Diagonal que s’obre endavant. L’és?
Veig visions des de Nova York,
Miquel
Calvo Sotelo no. És diu Salvo Cotelo.
Po zí, ho és. Quina bona vista.
semprehe volgut pujar a aquell terrat amb glorieta
“M’agrada (…) marxar de classe abans d’hora, mentre el catedràtic encara parla d’anècdotes que no et fan aprendre.”
M’ha recordat a quan jugava a ser Rimbaud.
(ea) Jo també sempre he volgut pujar amb la Glorieta al terrat. I no crec que salvi ni en Cotelo, i molt menys en Coelho. No s’ho val. Apa, i tapat.
(síl) què tinc premi, per haver-la encertat?
fer autofoto en un atasco en plena ciutat, això és glamour.
jiji
Nobody understand the freedom, because it is so, so dangerous. The “rhythmic and organized” world generate tthe work and the “mad traffic” while give space to arts and poesy. Between the black and white is the gray, it´s the “equilibrium” necessary to the poets write and describe the emotions and feelings. The people needs this anguish to understand the freedom and the pleasure, but only the artists are able to perceive it.
(Forgive my “cosmic english”, but if i write in portuguese, my natural idiom, would be so worse. I guess you wouldn´t understand..)
Nobody understand the freedom, because it is so, so dangerous. The “rhythmic and organized” world generate tthe work and the “mad traffic” while give space to arts and poesy. Between the black and white is the gray, it´s the “equilibrium” necessary to the poets write and describe the emotions and feelings. The people needs this anguish to understand the freedom and the pleasure, but only the artists are able to perceive it.
(Forgive my “cosmic english”, but if i write in portuguese, my natural idiom, would be so worse. I guess you wouldn´t understand..)