Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
Abans de ficar-me al llit m’escolto el primer moviment del Concert de cambra de Ligeti. Així tot es posa a lloc, com amb una cantata de Bach però de manera més subtil, menys evident. I et linko -amb el teu permís- en el meu nou bloc.
M’agrada.
M’agrada veure, a través del retrovisor, un taxi de color groc i negre, i allà a l’horitzó contenidors blaus, verds i grocs. Per variar.
I et diria que reconec la cantonada com la de la plaça Francesc Macià (àlies Calvo Sotelo) amb Pau Casals a la dreta i la Diagonal que s’obre endavant. L’és?
Veig visions des de Nova York,
Miquel
Calvo Sotelo no. És diu Salvo Cotelo.
Po zí, ho és. Quina bona vista.
semprehe volgut pujar a aquell terrat amb glorieta
“M’agrada (…) marxar de classe abans d’hora, mentre el catedràtic encara parla d’anècdotes que no et fan aprendre.”
M’ha recordat a quan jugava a ser Rimbaud.
(ea) Jo també sempre he volgut pujar amb la Glorieta al terrat. I no crec que salvi ni en Cotelo, i molt menys en Coelho. No s’ho val. Apa, i tapat.
(síl) què tinc premi, per haver-la encertat?
fer autofoto en un atasco en plena ciutat, això és glamour.
jiji
Nobody understand the freedom, because it is so, so dangerous. The “rhythmic and organized” world generate tthe work and the “mad traffic” while give space to arts and poesy. Between the black and white is the gray, it´s the “equilibrium” necessary to the poets write and describe the emotions and feelings. The people needs this anguish to understand the freedom and the pleasure, but only the artists are able to perceive it.
(Forgive my “cosmic english”, but if i write in portuguese, my natural idiom, would be so worse. I guess you wouldn´t understand..)
Nobody understand the freedom, because it is so, so dangerous. The “rhythmic and organized” world generate tthe work and the “mad traffic” while give space to arts and poesy. Between the black and white is the gray, it´s the “equilibrium” necessary to the poets write and describe the emotions and feelings. The people needs this anguish to understand the freedom and the pleasure, but only the artists are able to perceive it.
(Forgive my “cosmic english”, but if i write in portuguese, my natural idiom, would be so worse. I guess you wouldn´t understand..)