Volia banyar-me però la piscina estava plena de cucs de pluja morts, recargolats i negres. M’hi he abocat i he vist que no tinc cara. M’ha indignat la manca de fred i el solipsisme inexistent a la sala d’estar i a la cuina.
Les connexions nervioses espremudes. La paret lila. La goma del cabell al canell escanyant el pas de la sang i la mà blanca. La por a la malaltia incurable. El boli que dura anys. L’ungla tricolor de tres colors carn diferents. El pis buit. El pis buit amb tu dins. Les substitucions. Les baixes. Tenir fills. Fins i tot deixar la literatura. La nansa del calaix. Un pla de fuga anomenat Dijous nit.
Potser hauria de desfer les maletes, deixar de parlar com si fos de Cuenca, imprimir llistes i horaris i mirar a quina hora és la puta reunió de demà . Però em provaré el vestit nou i em buscaré la cicatriu de sota el cabell ajudant-me amb un mirall d’aquells rodons petits amb peu regulable. Se m’encalla l’aire dins els tubs que uneixen el nas i les orelles.
Avui he vist ploure des del carrer. Jo mirava les cases i envejava la gent de sota les mantes. M’agradaria tenir algun problema personal, però tots són estúpids maldecaps de la feina i la guerra. Imagino que tinc temps lliure, que llegeixo llibres de poesia blancs mal traduïts o que et truco cada cop que penso en demà a la nit. M’odio, per haver perdut la part del cervell que em permetia l’abstracció.
Jo em vaig apuntar a música
perquè em pensava que seria rockandroll.
Abril
Sóc Stravinsky de dia i Schoenberg de nit, però en canvi em diuen: tu ets Satie.
37 vegades al dia ho estic a punt d’engegar tot. La resta de vegades també estic a punt de fer-ho però em dic: i a on et pagaran tant? Fa 78 dies que no em compro res. En fa 14 que tinc els llavis tallats. En fa 9 que estreno agenda. En fa 180 que miro pisos. En fa 2 que ballava Acercate un poquito Salomé. M’he tallat el cabell en un impuls d’aquells de provar de ser una altra. En fa 1 que aquà hi ha un buit.
