L’últim alumne d’avui m’ha explicat que quan li pica un mosquit, es peta el gra i deixa sortir tot el verí i que és més com una pedra que com un suc. La nena russa ha fet tota la classe amb una màscara que havien fet a péquatre i era una mica com tenir a classe al Tomás de l’Orfanato. No m’agrada una cançó si no té ni una sola frase que em pugui autoaplicar.
encara diu “puta”?
No ho ha tornat a dir!
Portava ulleres sota la màscara. Bastant bo.
M’ha sobtat això de péquatre, no hi havia vist mai escrit així.
Per cert, unes ulleres sota una màscara no sé si són millor o pitjor que unes ulleres sobre una màscara. ;-)
Salut
És un nen-prodigi!
Els meus grans de mosquit no treuen ni pedra ni suc ni res.
Respirava igual que el Tomàs?
lo de la frase és per “te gustan los chicos malos” que cantàvem avui?
mua, estrella
per suposat!
estrella? no m’he mort eh.
mua, pitonisa.
M’ha fet gràcia això del Tomás de El Orfanato… però se’m posen una mica els pèls de punta.
I a mi em passa el mateix (no amb lo del Tomás eh? ,-) sinó amb això que dius de les cançons “No m’agrada una cançó si no té ni una sola frase que em pugui autoaplicar”.Em passa amb els poemes, o amb qualsevol escrit, si no té cap vers, cap paraula que pugui sentir una mica meva, m’hi sento massa lluny i no hi ha manera que m’entri…
Bé,doncs res més, és que em van parlar d’aquest bloc i hi he entrat i trobo que està molt bé!
FeLiCiTaTs!
bruna