Darrerement, Xostakòvitx fa la funció en el meu univers maníacodepressiu que en altres temps, de més joveneta, havia fet Arvo Pärt. Em permet recrear-me en la solitud més angoixant, i alliberar-me finalment amb decilitres d’alcohol, tota sola, en un racó de l’estudi. Per això tant serveixen els 24 preludis i fugues, com un dels últims quartets o qualsevol simfonia.
No passeu ansia, la joventut es cura amb el temps, diuen. En canvi, ai las, és molt difícil arribar al silenci que vós ja teniu, potser la més noble de les virtuts..
Viva el píxel!
Darrerement, Xostakòvitx fa la funció en el meu univers maníacodepressiu que en altres temps, de més joveneta, havia fet Arvo Pärt. Em permet recrear-me en la solitud més angoixant, i alliberar-me finalment amb decilitres d’alcohol, tota sola, en un racó de l’estudi. Per això tant serveixen els 24 preludis i fugues, com un dels últims quartets o qualsevol simfonia.
No passeu ansia, la joventut es cura amb el temps, diuen. En canvi, ai las, és molt difícil arribar al silenci que vós ja teniu, potser la més noble de les virtuts..
Mira, ulleres Barragán. Seran moda l’any que ve.
Totalmente a favor, que diria el Miqui Puig