El que s’ha de fer és declarar un “dia del cubisme per histèrics”, que consisteixi a sortir d’un bar-cafeteria cutre, petit i verd en un barri tranquil, travessar un pont, i quedar-se esperant al costat d’un semàfor, dintre d’una cabina telefònica, o en un vagó de metro. Al meu carrer la gent ho solia fer per posar-se en perspectiva.
collons, la paradoxa!
Entenem que s’acaben en diumenge …o en divendres…? de quina feria parles? ;-)
s’acaben en divendres.
els dissabtes no vull que s’acabin, deuen ser “la vida”.
sexta feira?
jaja
quin liu.
Som una constant contradicció…o no…o si…
matins punt sí
matins punt no
Vuit i vint-i-tres minuts. Bon dia Catalunya, avui és dilluns, el dia que comença (i acaba) la setmana…
no cal entendre-ho, els dies passaran igual
-de ràpid o de lents
i la vida també
on és la contradicció?
El que s’ha de fer és declarar un “dia del cubisme per histèrics”, que consisteixi a sortir d’un bar-cafeteria cutre, petit i verd en un barri tranquil, travessar un pont, i quedar-se esperant al costat d’un semàfor, dintre d’una cabina telefònica, o en un vagó de metro. Al meu carrer la gent ho solia fer per posar-se en perspectiva.
els dilluns i els dimarts haurien de ser anticonstitucionals, va dir aquell que deia que la paraulota era la més llarga del diccionari…