Un dia vaig dir que viatjar era quedar-se. Potser per això no hi ha epilèpsia en la tornada. La boira mulla els llibres en altres idiomes i els passos en va buscant el rastre d’alguna cosa que ens commogui a tots alhora. Les llums donen voltes. Els noms dels carrers es graven al fons del crani, a les parets per dins. Vaig arribar abans d’ahir. Encara no hi sóc.
Snif. Emocionant!
On certs aromes de tabac de pipa poden incomodar a la gent… fins fa 2 dies.
que viajar es quedarse. como lo quieto, experto en movimiento. una vez, en una esquina, lo vi todo. yo era el quieto, lo árbol. me fascina este sitio. aunque me jode llamarlo así.
besos,
òscar.