Estudio els criteris que han de fonamentar la tria dels aprenentatges són: compensació, funcionalitat, significació, autonomia, adquisició, sociabilitat, variabilitat, preferències personals, adequació a l’edat cronològica, transferència i ampliació d’à mbits. Aquest aprenentatge no representa cap d’aquests criteris.
Potser és una bajanada, però…
La setmana passada vaig arribar a la conclusió que el criteri que ha de fonamentar la selecció del que s’ensenya a l’escola és l’autosuficiència (l’autonomia de la teva llista?). Ser autosuficient probablement és suficient per ser feliç, i ajudaria a que el món fos més just.
L’ensenyament de l’autosuficiència es podria dividir en 3 apartats: alimentació (cultiu, propietats i preparació dels aliments), salut (per aprendre a cuidar de nosaltres mateixos), i enginyeria (disseny i construcció d’habitatges i eines per una vida més còmoda).
Ostres, jo no sé si aprovaria!
Traducció:
L’aprenentatge ha de ser plaent, prà ctic, amb sentit i alliberador; t’ha d’ajudar a ser millor i a tenir més amics; has d’aprendre moltes coses -que t’agradin, és clar!, el que vulguis i quan vulguis, i, finalment, t’ha de servir a qualsevol lloc.
Conclusió:
Aprendre és viure.
Hola, di con tu blog tecleando Blanchot en Google, luego leà un poema tuyo que me interesó y lo puse en mi página, con referencia a tu libro. Un saludo.
(espero que no te importe que haya colgado el texto)
http://impromptudeohio.blogspot.com/
I l’esforç pujolià ?
Em retracto.
Signaré sense cognom.
Jo estudio: el bebè humà participa activament en el seu desenvolupament. La seva motivació és “gratis”.
Made in Asensio.
Jaja.
Em vaig deixar biologia.