Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
Potser és una bajanada, però…
La setmana passada vaig arribar a la conclusió que el criteri que ha de fonamentar la selecció del que s’ensenya a l’escola és l’autosuficiència (l’autonomia de la teva llista?). Ser autosuficient probablement és suficient per ser feliç, i ajudaria a que el món fos més just.
L’ensenyament de l’autosuficiència es podria dividir en 3 apartats: alimentació (cultiu, propietats i preparació dels aliments), salut (per aprendre a cuidar de nosaltres mateixos), i enginyeria (disseny i construcció d’habitatges i eines per una vida més còmoda).
Ostres, jo no sé si aprovaria!
Traducció:
L’aprenentatge ha de ser plaent, pràctic, amb sentit i alliberador; t’ha d’ajudar a ser millor i a tenir més amics; has d’aprendre moltes coses -que t’agradin, és clar!, el que vulguis i quan vulguis, i, finalment, t’ha de servir a qualsevol lloc.
Conclusió:
Aprendre és viure.
Hola, di con tu blog tecleando Blanchot en Google, luego leí un poema tuyo que me interesó y lo puse en mi página, con referencia a tu libro. Un saludo.
(espero que no te importe que haya colgado el texto)
http://impromptudeohio.blogspot.com/
I l’esforç pujolià?
Em retracto.
Signaré sense cognom.
Jo estudio: el bebè humà participa activament en el seu desenvolupament. La seva motivació és “gratis”.
Made in Asensio.
Jaja.
Em vaig deixar biologia.