Normalment sóc responsable i racional. Però amb el dia que fa només pots engegar-ho tot a pendre pel cul. He sortit i he obert el llibre nou. Sobre la taula de marbre i amb el sol cremant els dits, els ulls i els diàlegs de safari.

Normalment sóc responsable i racional. Però amb el dia que fa només pots engegar-ho tot a pendre pel cul. He sortit i he obert el llibre nou. Sobre la taula de marbre i amb el sol cremant els dits, els ulls i els diàlegs de safari.


Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.

Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Jo no tinc cotxe.
Avui feia molt bon dia.
Qui no plora no mama, però qui mama mentre plora, tampoc.
El segon blog que veig avui amb una foto d’un llibre d’Hemingway… esta de moda?
Els conec aquests dies que tendeixen a donar pel sac. Salut.
Hemingway sempre està de moda, suposo.
Se’m va acudir dir que m’agradava regular i em van esbroncar: llegeix els contes!
Fa dies que et llegeixo i et segueixo les notícies. He arribat al teu blog a través d’un altre blog trobat per casuaitat….la xarxa és la xarxa i els Gomets uneixen.
Avui descobreixo que ets poeta. Anirè a la central a veure si hi ets per les estanteries
Un petó
Marta
http://boliviocerrado.blogspot.com
http://trumanielsinquilinusdelatic.blogspot.com/
a la central de mallorca segur
(l’editora)que no sabia que portes ulleres a conjunt amb el llibre
Veus? Dia dolent, nova lectora…
a mi (també) m’agrada regular.
vaig llegir el “farewell to arms” i em va caure bastant malament el tiu
Romera, els nihilistes hauriau de tenir paga i no haver de treballar.
Massa sensibilitat repartida en inconscients.
L’ inventor del Kaizen anomena “”muda”. a tot el que t’aboserveix energia innecesàriament.
Tot el que no suma, resta, però no estic d’acord.
delinqüent només perquè feia sol?