Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
Tu encara no ets gran Sílvie, no t’emocionis i posa l’on que fan el resum de supervivientes
Sabia que algú em diria “tu no ets gran”. Jaja. Estava clar.
Supervivientes som tots.
t’anava a dir “muy bueno el texto” però al final no.
la foto és relinda, en serio.
amb el temps tot allò que negues ho tornaràs a fer, no tenim tant criteri com ens sembla
Són els símptomes de molta gent en aquest temps, no cal ser gran ni vell per a patir-los.
Només depèn d’una mateixa viure o súper-viure sota els efectes de la “adormidera”.
Jo sempre nego tot el que he fet o he sigut.
La gent s’enfada però és així (es asín).
El que vull dir és que ara prefereixo re-llegir que descobrir.
I crec que això sí que és de viejuno.
I si no, veniu a veure el meu cabell “una mica negre una mica blanc”, com diu la meva estimada alumna Pampha.
ja se t’entén ja
( tiri de bilbioteca casolana i en tindrà per temps)
dos apunts:
tinc una fotografia molt semblant al MNAC
he vist un cartell electoral de ciu i, esverada, li he endivinat pretension rothkianes
( davant d’això m’allito)
Jo sí que ho dic. Molt bo i tot entès. Serà l’edat? …la de cadascú?
Vella? Si encara no hem arribat als 30… quan hi siguem ja en parlarem.
Per cert, ja tinc el teu llibre.
Jiji.
Queda bé el rosa al prestatge.
El blau del cel un dissabte pel matí no es comparable a res.
La novetat són els Black Kids? Hit the Heartbrakes.
Uns plagien a Rilke, altres a Rothko.
Etc.
España va mal.
Etc.
Els viejunos també es burxen el nas i les orelles amb un palillo a la boca i tan els fot el fàstic dels altres.