21
gen.
Quan et fas gran, se t’enfot la novetat i l’atraure les mirades al metro. Només vols convertir-te en aquells cucs que es cargolen quan els toquen. Ja no tinc cap interès pels grups del moment ni pel cinema ni per dir sí, sí, me l’he llegit. Ara sóc més de fa bon dia, seure davant la tele apagada i callar.
Tu encara no ets gran Sílvie, no t’emocionis i posa l’on que fan el resum de supervivientes
Sabia que algú em diria “tu no ets gran”. Jaja. Estava clar.
Supervivientes som tots.
t’anava a dir “muy bueno el texto” però al final no.
la foto és relinda, en serio.
amb el temps tot allò que negues ho tornaràs a fer, no tenim tant criteri com ens sembla
Són els símptomes de molta gent en aquest temps, no cal ser gran ni vell per a patir-los.
Només depèn d’una mateixa viure o súper-viure sota els efectes de la “adormidera”.
Jo sempre nego tot el que he fet o he sigut.
La gent s’enfada però és així (es asín).
El que vull dir és que ara prefereixo re-llegir que descobrir.
I crec que això sí que és de viejuno.
I si no, veniu a veure el meu cabell “una mica negre una mica blanc”, com diu la meva estimada alumna Pampha.
ja se t’entén ja
( tiri de bilbioteca casolana i en tindrà per temps)
dos apunts:
tinc una fotografia molt semblant al MNAC
he vist un cartell electoral de ciu i, esverada, li he endivinat pretension rothkianes
( davant d’això m’allito)
Jo sí que ho dic. Molt bo i tot entès. Serà l’edat? …la de cadascú?
Vella? Si encara no hem arribat als 30… quan hi siguem ja en parlarem.
Per cert, ja tinc el teu llibre.
Jiji.
Queda bé el rosa al prestatge.
El blau del cel un dissabte pel matí no es comparable a res.
La novetat són els Black Kids? Hit the Heartbrakes.
Uns plagien a Rilke, altres a Rothko.
Etc.
España va mal.
Etc.
Els viejunos també es burxen el nas i les orelles amb un palillo a la boca i tan els fot el fàstic dels altres.