Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
Però si ens passem la vida esperant i al final anem i morim. Tot és provisional, en aquesta vida. Provisional i relatiu.
House diu que no. Bisturí.
Calla Sofista!
Vull un present estàtic.
Hola, mola
Presente perfecto.
Potser sí.
Això del present estàtic ho veig difícil, però no impossible.
Mira, ara he pensat en una cosa que em va deixar parat, fa un temps. Érem a Chicago, resseguint la petja de Frank Lloyd Wright al barri d’Oak Park, on l’arquitecte té algunes de les seves obres més impressionants, començant pel seu estudi. Feia una calor espantosa, i ens vam perdre buscant el metro de tornada. Teníem una guia, però es veu que la vam llegir en diagonal, perquè vam trobar-nos, així de sobte, la casa on va néixer Ernest Hemingway. És molt famosa. Fins i tot hi havia uns japonesos fent fotos. Van llegir a la guia (ara si) que es tractava d’una casa d’estil Queen Anne, tota recargolada ella. És com si se n’enfotés de les trascendents obres de Lloyd Wright. En tot cas, a Chicago, Hemingway no hi va acabar res. ‘Només’ hi va viure els primers 18 anys de la seva vida.
et serviria el “presente pluscuamperfecto”? no existeix, però te’l pots inventar
pd: això del got i el cuc, és que la llet s’ha cuallat. tot té una explicació ;-))
M’has fet pensar amb Nacho Vegas i la seva frase “Todo el mundo fantasea con una muerte dramática”…
a mi m’ha recordat a Blake i el seu “gusano invisible que ha encontrado tu lecho de gozo carmesí y su oscuro y secreto amor destruye tu vida”…
Osti osti
si et passa això del cuc fes-li una foto si us plau.
Jajaja.
Lo bo d’aquest blog són els comentaris.