Ahora ya nunca escribiría todo lo que no había escrito porque pensaba que no sabía lo suficiente para escribirlo bien. Bueno, ahora tampoco tendría que fracasar en su intento de escribirlo. A lo mejor es que nunca podrías escribirlo, y por eso demorabas y aplazabas el comienzo. Bueno, ahora nunca lo sabría.
E. Hemingway
Potser tinc un final escandalós davant dels nassos i no me n’adono. Però això ens passa a tots, suposo. Potser té raó el Marc S. quan menjant dins el cotxe amb la seva carmanyola amb termo deixa anar que la provisionalitat és la que més temps sol quedar-se. Diuen que si poses un got de llet a la tauleta de nit, el cuc gegant puja sol i es vomita ell mateix.
Però si ens passem la vida esperant i al final anem i morim. Tot és provisional, en aquesta vida. Provisional i relatiu.
House diu que no. Bisturí.
Calla Sofista!
Vull un present estàtic.
Hola, mola
Presente perfecto.
Potser sí.
Això del present estàtic ho veig difícil, però no impossible.
Mira, ara he pensat en una cosa que em va deixar parat, fa un temps. Érem a Chicago, resseguint la petja de Frank Lloyd Wright al barri d’Oak Park, on l’arquitecte té algunes de les seves obres més impressionants, començant pel seu estudi. Feia una calor espantosa, i ens vam perdre buscant el metro de tornada. Teníem una guia, però es veu que la vam llegir en diagonal, perquè vam trobar-nos, així de sobte, la casa on va néixer Ernest Hemingway. És molt famosa. Fins i tot hi havia uns japonesos fent fotos. Van llegir a la guia (ara si) que es tractava d’una casa d’estil Queen Anne, tota recargolada ella. És com si se n’enfotés de les trascendents obres de Lloyd Wright. En tot cas, a Chicago, Hemingway no hi va acabar res. ‘Només’ hi va viure els primers 18 anys de la seva vida.
et serviria el “presente pluscuamperfecto”? no existeix, però te’l pots inventar
pd: això del got i el cuc, és que la llet s’ha cuallat. tot té una explicació ;-))
M’has fet pensar amb Nacho Vegas i la seva frase “Todo el mundo fantasea con una muerte dramática”…
a mi m’ha recordat a Blake i el seu “gusano invisible que ha encontrado tu lecho de gozo carmesí y su oscuro y secreto amor destruye tu vida”…
Osti osti
si et passa això del cuc fes-li una foto si us plau.
Jajaja.
Lo bo d’aquest blog són els comentaris.