Normalment tinc unes cinc o sis línies de pensament simultànies. A vegades són línies paral·leles, a vegades es creuen en plan fuga, d’altres van més a lo Pollock. Una d’elles és contínua i permanent i va veient anar i venir les estúpides. Quan pot les esclafa.
De vegades dormo amb una altra dona.
Però no digais ná.
Uf, vigila, fot cara d’estar maquinant algo…
5 ó 6 línies de pensament? privilegiada.
Escriure una fuga és difícil. I això que quan analitzes les de Bach semblen fàcils de fer encaixar.
Mai he passat de la sonata… de tres moviments. Per a piano sol.
A vegades m’he sorprès encaixant pensaments à la Mondrian. Preferiria Pollock.
puc dir puta?