Mai he desitjat tant perdre’m pel camp i escoltar música en portuguès. No necessàriament una cosa a la vegada que l’altra. En dies insostenibles com aquest, en els que arribo a casa amb el cap a punt d’explotar, parlo amb els meus nebots zigots i els hi dic mentides com: no us en penedireu.
Jo me’n penedeixo depenent del dia.
Mira el zigoto.
És aquest un blog sobre estrès laboral?
matins punt sí,
matins a pendre pel cul.
veniu zigots, veniu
matins punk sí
matins punk no
jajaja
matins no i punt
els zigots trigaran un temps a poder escoltar-te i no crec que se’n penedeixin
ningú s’ha de penedir de res, potser tu si?
Tècnicament, crec que ja no són zigots. Ara són fetus. Jo me’n penedeixo de quasi tot. Només hi ha una cosa a la vida de la que no em penedeixo. (No us diré quina!) De tota la resta, dubto.
http://jaumesubirana.blogspot.com
un que et descobreix i no se’n penedeix
Ahir em van dir que els fados es diuen fados perquè sempre comencen amb les mateixes notes.
Fa
i
Do
M’ho vaig creure.