A Radio Martorell sonava La Revolución Sexual mentre a tota la resta d’emisores parlaven de fútbol. Tinc tan mal de coll. Vull sopa.
Començo un llibre. El torno a tancar. El queixal fa xup xup, xup xup. Ser optimista no és sostenible. Es perd massa temps amb la decepció.
Aquest matí m’he equivocat de tren i he hagut de baixar i tornar enrere. Encara no sabem si els bessons seran nens, nenes o nen i nena. Amb les cortines noves el piano sona càlid, com si fos alemany.
I don’t see what anyone can see in anyone else but you.
Mentre evito pensar-hi no existeix. I ho allargaré fins que em sigui possible. És l’únic que se m’acut.
El pes de tota aquesta sorra entre les mans. Que són els anys. I els panys. Els danys. Paranys.
