Ha acabat un dels pitjors dies de la (meva) història i no he plorat ni res. Però sé que en vindran més, així que tampoc ho celebro. Demà tinc un examen d’una assignatura de la que no sé el nom. Miro webs de sabates. Jo què sé. Els ulls i l’úlcera se’m tanquen.
Aterro al teu bloc i puc respirar fons. M’ofegava. Cada post és una alenada etílica per un navegant marejat.
Kitsch, la sabata és kitsch i encantadora!
jaja
la miro molt a veure si l’avorreixo i no HE de comprar-me-la.
navegante no hay camino!
Els alabem al Senyor