La poesía lírica es un territorio en el que cualquier afirmación se hace verdad. El poeta lírico dijo ayer: la vida es vana como el llanto, hoy dice: la vida es alegre como la risa y en las dos ocasiones tenía razón. Hoy dice: todo termina y cae en el silencio, mañana dirá: nada termina y todo sigue sonando eternamente y las dos aseveraciones son válidas. El poeta lírico no está obligado a demostrar nada; la única demostración es el patetismo de la vivencia.
M. Kundera
“Literatura: no es diu perquè es creu, sinó que es creu perquè es diu”, ho deia el savi Riba, el iaio del Pau i besavi del Pauet i el Caïm (família de grans). Sonant: “Fingers in the Factories”, de The Editors.
Em recorda el viatge a Djar…
… y por ello la levedad del ser es insoportable.
Després d’aparèixer al plató de l’edició d’aquesta nit del Polònia saltant i cridant allò de “IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!!!”, bo i reclamant la independència per Catalunya juntament amb els seus col·legues de partit Mariano Rajoy i Dolors Nadal, al·legant que la independència de Catalunya i, per tant, la impossibilitat que votés en unes eleccions generals espanyoles, donaria la majoria al PP (17 escons de diferència a Catalunya a favor dels socialistes, que descomptant-los dels 15 totals, donarien un avantatge de dos diputats al PP), en Toni Soler s’ha tret de la màniga una plataforma en benefici de la protecció de l’Àngel Acebes.