Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
Algun dia es sabrà que Sílvie Rothkovic és un heterònim meu per posts com aquest.
però que no veieu que no existiu! que sou producte de la meva imaginació! no existeix cap ortònim!
Acrònim!
Good morning.
Good morning?
Comentaristes no us entenc!
Pensava que fèiem rimes.
Vaia rima trapera.
Canònic tampoc rima (asonante sí)
…i triguen a marxar les maleïdes! (les cançonetes enganxades a l’escorça -gruixuda?)
pseudònim…
“La Canòlic va de còlic” (encara que els de Sant Julià de Lòria em matarien si no hi poso la H muda final), o bé: “Un estudiant ESADE el que un marquès és Sade”.
li enviïs a l’Urpi, aquest post.
Per cert, el Marquès d’ESADE és el protagonista d’un poema de Tomàs Arias.
Au. Intimitat i tapa’t.
Pseudònim Fonoll?
“Tomàs? Quin Tomàs?
El que va recitar amb mi a l’ateneu.”
Xiste mític i sobat.
Aquest blog ja és poc íntim, però millor.
Ei Tofa, que tu has començat amb això de les rimes, culpa teva!
Mmmmm…. això…….Sílvie, on has fet el càsting dels comentaristes?
Ho he fet “sin querer queriendo”… em sap greu que s’hagi desvirtuat el post. Hansel i gretel.
Jaja. Què post! Aquí tots som astronautes rimadors.