Quan dormo i em toques la boca amb la mà, sé entre somnis que estic fent aquell soroll horrible amb les dents. Llavors paro.

Quan dormo i em toques la boca amb la mà, sé entre somnis que estic fent aquell soroll horrible amb les dents. Llavors paro.


Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.

Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
OHHH! Bruixisme! Jo també faig aquest soroll horrible amb les dents, però no tinc ningú que em posi una mà a la boca per avisar-me…
Tinc una tècnica tan depurada que sóc capaç de fer-ho sense ni tan sols despertar-me.
No hi ha unes (anti-glamouroses) fundetes?
Però vós, encisadora criatura, podeu fer sons horribles?
Jo no m’he sentit mai, però la meva neboda també el fa i és algo molt fastigós. I ella sí que és una encisadora criatura! Es veu que no depèn d’això. jajaja.
Hi ha unes fundes d’Audie Norris blaves. De moment, passo vale?
Krrec.
segur que aquest dona grata les pissarres amb les ungles per estremir a l’alumnat…
Jo sóc antiencantador però quan dormo faig soroll amb les pestanyes.
T’ho canvio.
A mi m’agradaria deixar de fer-lo…
Vaig a la universitat tots els dies laborables i tinc sempre lliure de 10 a 12. Mira que bé que ens ho organitzen. He deixat de preguntar-me per què cada dia estic més fastiguejada: m’ho posen molt fàcil. Quan després esgrimeixi un títol inútil, posaré una bomba al deganat.
Resum: dilluns de 10 a 12. Dimarts de 10 a 12. Dimecres de 10 a 12. Etc. Quan et vagi bé.
Per cert, he entrat a la llista del Míster. Sóc “la seria”. En resposta, m’he passat la classe rient.
Jo tinc dinou,
Res d’oings. Guapura, de la buena
Dinou? Jo, a cada cama.
Tots feu sorolls? Jo semblo mort. De vegades, respiro.
Serà perque fas escoltar els nens Pere Quart?¿
-Pensa que hi ha Angel Daban, Toni Tonietti, Xesco Boix…
:)
Jo pateixo bruixisme (o com es digui) fa més d’una dècada i per dormir porto unes fundes rosegades amb el pas del temps, gens glamourós, gens.
Salut
Bruxistes del món,
UNIM-NOS !!!
Pintors de bruxa gorda.
Ma germana també cruix de dents al dormir. De petita em creia que estava poseïda, la pobra.
Així que aproximadament som el 50% del món!
Em sorprèn veure que és lectora de Musculman! :D
A mi fa dues setmanes que per qualsevol raó ja no m’encaixen les dents…?
De tot l’univers i del món sencer!
(Em vaig quedar al segon tomu)
Ja van com pel 15, eh?
Llegir al revés mareja.