com m’agradaria ser un edifici amb el cartell PRÓXIMA DEMOLICIÓN
J. M. Oliver
No hi ha dilluns mentre mirem Fargo amb els subtítols que no van o van abans o van després però mai alhora i el cos se’ns destrossa per culpa del sofà anorèxic. Sense carn, només les fustes demolidores, arbres. I contorsionats a lo Schiele per poder cabre-hi. Però ens és igual. Els iphones carregant-se, els macs dormint, la vogue al wàter.
No podia ser d’una altra manera: les Vogue al water i Fargo a la tele. Amb una peli tan bona, això dels subtitols és secundàri…. Petons
Però és l’original? a veure si al final serà millor ser un piratilla…
La vogue dins la tassa o fora?
És el rip original.
Original? Ein?
No em vas deixar comprar l’original!
-¿El tiramissú és auténtico?
-No.
ojalà el joan miquel es fés un blog.
qué guapos, sois modelos?
Dinosaures…
Al final dec haver dit allò de la franja de 10 a 12 més de quatre vegades. Tinc un problema de despistament primaveral.
No sé si val més un Mac o un HP…
Sí, m’ha quedat clar el missatge: de 10 a 12! jaja.
Si val més calers o si val més de val més?
La vogue dins la tassa no! Està bé perquè els preus de la roba que hi surt fan cagar.
ah, és veritat, que la roba té molta fibra.
Ningú dirà res sobre el sofà anorèxic, que no té carn? Ningú dirà res sobre els seus cossos (pobres!) destrossats?
ui! és anorèctic, no anorèxic…
És cert, és anorèctic! Però queda raro. Anorèxic ho entén tothom.
(Del català correcte…passa)