El final de l’Oliver no em convenç. Preferiria una cosa més nevada. Més de fondre’s poc a poc sense destapament del pernil. La meva pàgina preferida és la setanta-vuit. El dilluns a casa sopem tard. Després em fico al llit amb els cabells mullats, cosa que diuen que no es pot fer.
Demà me’l vaig a comprar, que al final em fareu parar boig. Hauré de fer un parèntesi a l’especialització en literatura comarcal que gasto aquests dies. Vadebaño.
“el pestillo es psicológico”
els examens d’avaluació també!
El pestillo depèn del que has dinat.
Fin.
El pestillo no és allò per tancar-se al lavabo?
“-Tiro el pestilo; no es pot entrar”
O bé és una salsa de “pesto” petita…?
Tot i que, ben pensat, si fos una salsa, hauria de ser “pestilla”, tot i que, a la vegada, ens confondríem amb “pastilla”. Quant de mal han fet les neutres!
sí, psicológico… però no et pillen foten-te una gaiola…
venen la pàgina setanta-vuit “suelta”?
Provi d’emportar-se-la a la força.
Jo he estat dubtant molt sobre aquest llibre, i més després de comparar el to dels AF pre-Batiskafo amb el dels post-Taxi :(
Està bé? Com pot tenir aquest títol?!
Jo el vaig començar en plan “a veure aquest que ara va de que escriu novel·les”, amb ganes de dir: doncs no n’hi ha per tant! Però està bé, eh.
Pre-batiskafo i post-Taxi no és el mateix??!?!?! Això és com el mi sostingut i el fa bemoll.
McRomer, si vols et faig una fotocòpia (seria piratejar?)
Pre-batiskafo i post-Taxi seria Surfistes.
Deu ser com una mena de Nocilla dreams a la catalana…
doncs jo me’l vull tornar a lligir
amb i
A part de la 78, hi ha més pàgines que també relligiria.
Per cert, Albert, vadebaño????