No sé si soparé. Desaré el cos mort dins el llit i començaré Hormigón. El pòstum regal d’aniversari.
Cerca
Col.lecció
- gener 2012 (2)
- novembre 2011 (1)
- octubre 2011 (1)
- agost 2011 (1)
- juliol 2011 (2)
- juny 2011 (2)
- maig 2011 (2)
- abril 2011 (3)
- març 2011 (3)
- febrer 2011 (3)
- gener 2011 (5)
- desembre 2010 (5)
- novembre 2010 (3)
- octubre 2010 (5)
- setembre 2010 (3)
- agost 2010 (10)
- juliol 2010 (11)
- juny 2010 (7)
- maig 2010 (9)
- abril 2010 (10)
- març 2010 (4)
- febrer 2010 (6)
- gener 2010 (7)
- desembre 2009 (5)
- novembre 2009 (5)
- octubre 2009 (7)
- setembre 2009 (2)
- agost 2009 (11)
- juliol 2009 (8)
- juny 2009 (6)
- maig 2009 (5)
- abril 2009 (5)
- març 2009 (7)
- febrer 2009 (9)
- gener 2009 (13)
- desembre 2008 (7)
- novembre 2008 (8)
- octubre 2008 (9)
- setembre 2008 (12)
- agost 2008 (13)
- juliol 2008 (13)
- juny 2008 (16)
- maig 2008 (17)
- abril 2008 (16)
- març 2008 (15)
- febrer 2008 (15)
- gener 2008 (18)
- desembre 2007 (16)
- novembre 2007 (20)
- octubre 2007 (16)
- setembre 2007 (11)
- agost 2007 (17)
- juliol 2007 (17)
- juny 2007 (23)
- maig 2007 (27)
- abril 2007 (29)
- març 2007 (33)
- febrer 2007 (30)
- gener 2007 (36)
- desembre 2006 (28)
- novembre 2006 (33)
- octubre 2006 (27)
- setembre 2006 (33)
- agost 2006 (22)
- juliol 2006 (30)
- juny 2006 (28)
- maig 2006 (35)
- abril 2006 (35)
- març 2006 (40)
- febrer 2006 (43)
- gener 2006 (57)
- desembre 2005 (47)
- novembre 2005 (65)
- octubre 2005 (50)
- setembre 2005 (45)
- agost 2005 (32)
- juliol 2005 (27)
- juny 2005 (3)
- maig 2005 (30)
- abril 2005 (16)
- març 2005 (10)
Altres Sales
- A la contra
- Albert Forns
- an (tavia) na
- Askatasuna
- Atlas autodidacta
- Àlbum De Retalls
- Última ronda
- Cal Seixanta
- Cibernauta Joan
- Cinc mil dòlars
- Corredor perezoso
- Corto y Pego
- De paper de fil
- Diamonds On The Ins…
- Diari Mef
- Eilamoon
- El blog d’en Pedrals
- El calaix de les paraules
- El Llibreter
- Enrique Vila-Matas
- Entomofília
- Espais Tacats
- Estoy Cansado
- Fang
- Flaneuse
- Foc Blau
- Formaire
- Good Girls go to Heaven
- Guillemdefak
- Hasta siempre Elena
- Hotel Fraternitat
- Impromptu de Ohio
- Jauss
- Jazz al Nero
- L’Ascensor…
- L’Atlàntida
- L’ull dàlmata
- La Cova del Drac
- La fàbrica de silencis
- La llumenera de NY
- La Segona Perifèria
- Labreu Edicions
- Les beceroles…
- Llibròfags
- Maivista
- Metahipertextualidad
- No caic, em tiro
- No sé si sóc
- O-teArai
- O.r.i.n.a.l
- Palumbus Columbus
- Per-Versos
- Procsilas
- Prodigis del 2.0
- Productes de Neteja
- Roi
- Rosebud
- sOnablOc
- Sopa De Poetes
- Subtítols
- Tens un racó…
- The Blot
- Toni Tofa
- Totalmente A Favor
- Tremebundo
- Tsujinori
- Urpinell
- Vertical
- Without Narration
Botiga
Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Wa yeah!
Has escoltat les versions amb orquestra? L’altre dia em vaig adonar que tenia el triple CD a casa, no sé d’on va sortir, però allà estava la portada amb el gos i, sobre el seu cap, “Coser i cantar”.
Avui estava de mal humor i he fet fora els germans de la meva habitació posant “Astronauta rimador”. Un rap (o com se digui) molt més fosc que el que posa el meu germà adolescent, dic jo. Però no li ha fet efecte. S’ha escolat cap dins un altre cop, de quatre grapes i en silenci. L’he descobert un segon abans que em donés l’ensurt de la meva vida.
Fins demà, si véns. Estaré fent les estúpides reflexions del pràticum. (Què volen que digui, que em sembla bé que els pedagogs facin de cambrers del bar dels centres educatius?). Agrairé una interrupció.
Droga dura
droga fina
ja fas reflexions de practicum? anda que vas amb temps. tinc enveja.
Un rap? un rap? Un rap és un peix!
(Ossifar)
Fa estona que em miro el teu blog… et falta alegria o només escrius amb aquesta nostalgia melangiosa per no expressar el que tens dins?
No et vull pas ofendre, simplement em sorpren la línia que traces.
Salut!
Albert
Jaja!
Em falta alegria, Albert. A qui no? Però el que tinc dins encara és pitjor!
Nostàlgia melangiosa? On?
Retrats quotidians amb opinió afilada.
Mentre es pugui anar amb temps…
Lliurem el pràcticum d’aquí dues setmanes. Però més ens val treure’ns feina de sobre.
Si no rap, hip-hop: una onomatopeia maca, entre singlot i salt.
Ses velles se xapen de riure.
HOLES!! Ahir passejava per Mataró. Em paro a can ROBAFAVES. Hi entro. Flâneur, flâneur… Cap a poesia. Retrobo un vell llibre de la PIZARNIK. I al prestatge de sota, llegeixo: JOVE POESIA. Ai las!! La cara d’aquesta poetessa em sona. Ets TU!! Fullejo HELICÒPTER (me’l compro). Tanmateix, la lectura ha d’esperar (com els bons vins). Havia quedat amb els amics: concert de guitarra clàssica (JAVIER OLONDO). Quin geni dels dits!! Aquest matí, m’hi poso… Després de les primeres pàgines (i com a contrapunt) recordo una sentència d’en PANIKKAR: “L’epidèmia d’avui és la superficialitat”. En el teu cas, la fiblada resta lluny. Aleshores, se m’acut entrar a la xarxa i… patapam!! Que petit és el món. Mica en mica, m’enganxa tot el teu univers simbòlic: OLIVER (que ingenu: creia que era MARIA ANTÒNIA OLIVER). A tot això, segueixo escoltant música Klezmer. La darrera descoberta. Bé… Potser demà ens veiem per la FACULTAT. BONA GENT, Josep Lluís
El millor “Hormigón” que es pot començar, és l’”hormigón armado”. Per bastir l’edifici literari, calen els fonaments d’un bon sac de Portland beatnik.
abans dels beatniks, el Bernhard, que és molt més radical i límit? Límit? Sí, perquè desp´rés de Bernhard, com després de Cervantes amb les cavalleries o després de Flaubert amb els sentimentalismes o després de Proust amb el memorialisme o després de Joyce amb tot, ja no hi ha res a fer. Sigui en narrativa o poesia o teatre. Potser, fins i tot, en vida.
Si el que fas, Rothko, és no expressar el que tens a dins, segueix així. Les alegries per a qui se les cregui. La nostàlgia per a qui se la vulgui fabricar, però sobretot no caiguem en el gran parany de “la poesia és sentiment”, eh?
Poetes com Carles Riba, Josep Carner, Joan Salvat Papasseit han basat la seva poesia en la seva experiencia vital inclòs els seus sentiments i son una bona opciô literària ………Ultimament moltes situacions em fan pensar en una frase de la Sílvie d,un post anterior ; “L,excès ens fa poc emocionables”. Hi ha alguns moments en que va bè expressar el que portem dins perquè sinò correm el risc d,experimentar en graus elevats acidesa ,agror i altres malestars,…….