6 / abril / 2008


 

  1. 1 maria

    Fa temps que espio, no comento mai perquè no tinc res a afegir i trobo que sobraria confitura, però faig una excepció per agrair-te el criteri i els fils per estirar. Salut i temps lliure!

  2. 2 Marcel

    Així com cell qui en lo somni es delita, jo em delito amb les sabates vermelles “a lo Judy Garland magdooziada”. La cançó que podria acompanyar el post podria seria “Somewhere over the rainbow”. En alguna versió techno-punk, és clar.

  3. 3 David

    Saps què és el més fascinant? I tant que ho saps! Aquest cabaret de les paraules, l’erotisme del que no es diu, del que s’ensenya, les coses a mitges.

    La meva sort és que no et conec, i de vegades t’imagino adolescent, d’altres professora, a voltes arrauxada i a voltes apàtica… què més dóna!

    Els teus posts tenen un regust fresc i àcid, una mica dolços i una mica amargants, com els platets del carrussel del restaurant japonès… sé més o menys com són, però mai endevino quin sabor tindrà el proper.

    Gràcies

  4. 4 sílvie

    :-)
    Jolin.
    Gràcies a vosaltres per llegir semblants posts tontos.

    Marcel, aquestes no brillen (¡los chapines de rubíes!) ni maten la bruja del este.

  5. 5 ea

    les grises no són de pressupost de drets d’autor de poeta, segur

  6. 6 sílvie

    hi ha pressupost de drets d’autor de poeta????

    són de regal d’aniversari de la mama.

Deixa un comentari