Así fue como un hombre ascendió un día a la cima inaccesible.
B. Brecht
Ah sí, desaparèixer. No imaginava que seria així. A lo Walser menjant-me la neu de panxa a terra i tremolant. Ni un sol cedé. Ni un sol dia. Ni un sol racó de desert de la no terrassa de la no casa de la no presència aquesta de merda. No em creix el cabell. M’ha picat un mosquit a dos llocs del braç. No tinc temps de Thomas Bernhard ni de m’aixeco descalça i camino pel passadís perquè el terra fred elèctric em contrau les varius liles de les cuixes i me les torna fluorescents i planes.
«De pronto yo era Walser y estaba en una carretera perdida. Y seguía cayendo la nieve, como en una canción de Adamo que me traía el recuerdo de mi angustiada adolescencia. Ya entonces, quería desaparecer».
Rosario Girondo.
Quan sigui de nit o hi hagi boira amb aquestes cuixes hi podràs veure.
A tu t’agraden els petits gatets, però “pussy” també vol dir “vagina”. Mmmm… incitant (?)
Pussy és un personatge de The Sopranos.
anava a dir: títol bastant suggerent
Tot és molt desenfocat.
Si no et creixen el cabells, sempre te’ls pots tallar.
I/o semblar a l’ABC’s Locke.
Sou molt marranos.
És el títol d’una cançó que toca un alumne. I vol dir gatet!
El Locke no em cau bé.
sempre s’ha de tenir temps, molt temps, per a Bernhard. Eh.