A la ràdio sonava Debussy i els núvols-monet ho sabien. A la ràdio sonava César Frank i els meus braços com cactus em delataven als ulls de la resta de conductors. Tots volien la mateixa sonata. Hi ha gent que obre els llibres i no en sent l’olor.

A la ràdio sonava Debussy i els núvols-monet ho sabien. A la ràdio sonava César Frank i els meus braços com cactus em delataven als ulls de la resta de conductors. Tots volien la mateixa sonata. Hi ha gent que obre els llibres i no en sent l’olor.


Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.

Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
El títol sembla que sigui el títol d’una cançó de Whiskyn’s. Hauria jurat que eres més d’Antònia Font. La gent que no sent l’olor dels llibres és la mateixa que es pregunta “de què fan olor les coses que no fan olor?”, “¿cueces o enriqueces?”, …
és que per la mena d’enquadernació alguns es passen de cola i passa el que passa
*e*
Que t’ofegues, com amb el Superman que s’ha comprat el rubèn que necessites màscara d’oxígen per llegir-lo.
Els qui no senten l’olor dels llibres, diuen que els han obert i menteixen. Són els compradors compulsius de llibres, els podeu trobar el dia de Sant Jordi rondant per tot arreu, és el dia que els deixen anar. El seu objectiu no és llegir, és posseir i dir mira quants llibres tinc, però mai els obren. No saben que tots els llibres fan olor, encara que sigui olor de res.
PS: No saben que poden comprar llibres tot l’any o demanar-los als amics o agafar-los de la biblioteca…