L’altre dia el Biel Mesquida va dir a la ràdio que quan publicava un llibre sentia que feia un bé a la humanitat. Després de calar el cotxe vaig pensar que més aviat la majoria de gent que publica llibres l’únic que fa és matar arbres. Que més aviat els escriptors que ens han fet un favor al posar-se a escriure estan morts o bé amagats ofegats a les cases. La reflexió va derivar a afirmar que, d’aquest món, m’avorreix gairebé tot. I que en els cedés en directe, els aplaudiments són un autèntic conyàs.
osti, no conec el Biel Mesquida però geni que sigui li deuen haver donat masses premis, no? es devia perdre el capítol de barrio sésamo de la humildad.
Jo el què no entenc són els aplaudiments al mig dels espectacles d’humor, o fa riure o no fa riure.
Ah, i si t’avorreix quasi tot, abans de suicidar-te deixa escrits uns quants posts com el Ruben, ni que sigui per fer un bé a la humanitat… Tranquils que hi haurà voluntaris per mantenir els vostres blogs…
Exacte. Sempre pensant en el que és millor per la humanitat.
La humanitat també hauria de suïcidar-se, ja que ens hi posem.
Deures per avui: context negatiu en el qual es fa servir la paraula “humanitat”. Per vint-i-cinc pessetes…
la humanitat fa fàstic, però el Mesquida és un regal, no ens enganyem. El problema és que és un regal per a molt pocs, perquè la humanitat, que fa fàstic, no sap llegir.
Fa fàstic, sí.
I el Biel, Mesquida, és un regal per a lectors i per qui s’hi pugui acostar. La humilitat és una cosa i lamodèstia una altra. L’artista no ha de ser ni pot ser mai modest. Humil, sí, però modest, no, i menys quan ets un gegant com la Rothkivic o com el Mesquida. Deixeu-li dir el que diu, eh?
ups, perdó, perdó… modèstia, es va perdre el capítol de modèstia.
Bé, als genis se’ls pot permetre tot, i la seva obra continuarà igual de genial, però no treu que sigui un defecte la falta de modèstia…
Ah. Prefereixo els artistes que no parlen de la seva obra. I si són antisocials o tenen tendència a lsuïcido, millor; en part els comprenc. Són més valents que jo.
Si el Míster es jubilés, faria un bé a la humanitat. Uns se n’adonen, altres no. Però mai em crec les fatxenderies. De fet, diria que crec en molt poques coses. Així arrossego el llast amb més energia i puc continuar fent cercles a velocitat regular. Què més dóna una tonelada que una i mitja: jo n’esperava dues. I anar tirant.
Salutacions.
Però, tal com tothom sap, en aquest esquitx de paradís que ens ha tocat viure és necessari morir perquè et reconeguin la feina. Total, ara les Creusantjordianes ja les donen a qualsevol desvalgut, mediocre i provincià…
En fi, sempre ens quedarà la Silvie…
No només els que escriuen llibres maten arbres.
Inclou en el sac els que escriuen a tots els diaris.
Si el Mesquida és un regal per pocs, que el llegeixin pocs.
Comentaris així, com els del Mesquida –subconscient díxit– me fan Ràbia.
Seran que em recorden a Aznar?
coño ya
Jo quan escrivia escrivia perquè no m’agradava ni el que escrivien els altres ni el que hi havia ni re, només quatre idees i imatges. Després vaig veure que no tenia res millor a escriure i ho vaig deixar uns 580 cops. L’últim va ser l’altre dia, ara faig dibuixets :/
ni idea, teniu. un artista ha de ser humil, però la modèstia, encara que sigui tímid, el pot castrar. Ja arribarà el dia, ja.