Una y otra vez es la música lo que me salva.
T. Bernhard
A mi em salva la porta tancada. I quan tothom aplaudeix i se’n va a casa.
La coïssor als ulls de les lentilles caducades el queixal una mica inflat com cada cert temps la bateria de tot que dura massa poc la llibreta que s’acaba però amb fulls blancs entremig d’un dia que vas dir que millor deixar-te una pà gina per si l’escrit d’abans s’allargava els llavis mossegats i la bronca de menjar-se els dits que ragen sang l’enyorança de les tovalloles de platja amb sorra fina enganxada allà per sempre el boicot a la leche pascual els versos més curts del món d’una sÃl·laba o de cap els pisos que s’acumulen sense vendre’s i impedeixen tirar endavant les vides que volen fugir i volen trencar-se i unir-se a altres vides tirant totes les parets i les muntanyes i tantes coses a fer i a pensar i a trucar que és impossible. Que és impossible seguir viu.
Les dues coses que em fan rà bia últimament: Uno! Els putus cuiners medià tics a tot arreu i a tota hora i durant tant temps i els seus putus llibres d’amanides i els seus putus llevataps de regal i els motlles. Dos! No poder mirar el cel fanta naranja pel vidre lateral mentre condueixo, ara que quan surto encara no és de nit.
Tot quotidià . Res trascendent, res dramà tic. Angoixant sÃ, somnÃfer també, però dramà tic no. Fa temps sà que caminava per la barana. Sà que sortia a fora a llegir en veu alta sense por a la neu ni al gosllop. Sà que corria sà que vomitava sà que em retorçava per cabre sota la taula sà que responia a les preguntes dels vidres sà que feia petons al bust de Beethoven. Encara està aquÃ. Ja gairebé no ens mirem. Molt poques vegades li dic sÃ, quan tocava la 32, sà les sonates, sà els trios, sà sà sà sà Fidelio.
No visc aquà ni allà . Tinc talls a les mans de preparar el primer sopar que hem fet al pis que és teu meu teu meu teu. El meu gust per la música queda lluny. Les paraules que abans atacaven el meu cap en massa, s’han mort o han preferit altres caps. Sobre la capsa de colors per estrenar a la taula la carpeta de la facultat i a sobre el jersei gris a ratlles i a sobre el llibre nou de l’Ishiguro No em deixis mai i tu tampoc a mi i a sobre articles en finès per l’entrevista de demà . La resta de la casa ordenada. No he sortit. No he sentit aire en tot el dia. Han entrat, al migdia, les primeres mosques.
No sé si soparé. Desaré el cos mort dins el llit i començaré Hormigón. El pòstum regal d’aniversari.
El final de l’Oliver no em convenç. Preferiria una cosa més nevada. Més de fondre’s poc a poc sense destapament del pernil. La meva pà gina preferida és la setanta-vuit. El dilluns a casa sopem tard. Després em fico al llit amb els cabells mullats, cosa que diuen que no es pot fer.
