Tampoc és que m’avorreixi absolutament tot.
Llençar-se al mar i nedar-hi per dins hores dies sencers sense aire. Bueno, és mentida, no ho vull, tinc por als animals marins i a les algues. Però el que vull dir és que necessito fred i allò tan terrible de no saber ni on ets.
Tot el que falta per l’agost. Tot el que falta per la meva mort zen i berlinesa. El coixí se t’assembla. Només quan és molt negra nit.
Aquest vespre a les nou a l’Horiginal: La Intimitat, de Marc Romera.
Els caps de setmana muntem festivals. L’aforament El sofà és de dos. I ja està tot venut. Aquesta nit toquen Radiohead i un fill de Bach. El Carl Philipp.
Desitjo que facin ja el Primavera Sound, però no per anar-hi, només perquè deixin de fer l’anunci a totes hores. Quin avorriment, prou ja, home. A vegades em miro els dits, i hi veig els del meu avi.
El gos, com el poeta, té una estranya habilitat per veure la merda que s’escampa per tots els carrers.
M. Romera
Jo, que gairebé mai compro novetats, ahir em vaig fer amb La intimitat. Després vam entrar a un museu i en vam sortir per potes de la munió d’estalactites cridaneres que obstruïen els camins. Hi ha tal distorsió dins els diumenges que o llegeixes contes o dorms mors.
ja que sap que tota la vida
una pedra
donarà pas a una altra pedra
per fer un mur
P. Auster
Hola, paret. Ets tan pesada, sempre aquí. Mur imbècil, insuportable pes, no sé com evitar-te. Però de tant en tant, estúpida, quan no te n’adones, puc parlar a través teu. I ells saben que sóc aquí. Dins.
Torno a casa amb la Kreutzer. Una versió viejuna del Szigeti que sona a elapé. Em sap greu vianants, però a estones he de tancar els ulls.
todo está sumamente transtornado
T. Bernhard
A Koh Samui, caminava amunt i avall per la platja, amb els peus enredats a llefiscoses algues i amb l’ipod sonant dues cançons en repeat. Suposo, que les que més mal em feien. La tarda era llarga i blava, com ara aquesta d’ara.
