02
maig
Primer. Els dies en què la debilitat escanya. En què et diu que sempre cauràs. Que ets un tap de break de llet qualsevol i que tots tots tots regalimen. Segon. Et fas la torrada de nocilla i cau al marbre pel costat untat. L’esforç per ser optimista és molt gran. Però el faré.
Gran cançó dels Pulp. Allò de la Nocilla és Murphy total. I contra Murphy, una bosi dosi d’optimisme. Ànims :)
La cançó és una passada, de les millors que tenen.
Esforç per ser optimista? en Rijkaard té els dies comptats a can Barça…
Doncs sí, la cançó és la millor del món! El Rijkaard l’hauria d’escoltar.
El meu nebot Roger fa 8 anys dilluns. Diu que li regalem una samarreta de futbol. Després diu: “no cal que sigui del barça, eh, pot ser del Manchester o del Getafe” (sic). Molt poc optimista, tot plegat.
Diga-li a en Roger que no es desesperi, que això del Barça va per cicles i que ara en toca un de dolent, quan sigui adolescent ja tocarà guanyar alguna cosa, potser una copa del rei…
vigila amb la Nocilla, no et posessin, els etiquetaires, amb aquests pesats il·legibles del “Nocilla dream factory”… Seria una mena de tragèdia.