02
maig
 

Primer. Els dies en què la debilitat escanya. En què et diu que sempre cauràs. Que ets un tap de break de llet qualsevol i que tots tots tots regalimen. Segon. Et fas la torrada de nocilla i cau al marbre pel costat untat. L’esforç per ser optimista és molt gran. Però el faré.

 



  1. 1 bitxo 2 maig 2008 a les 12:07

    Gran cançó dels Pulp. Allò de la Nocilla és Murphy total. I contra Murphy, una bosi dosi d’optimisme. Ànims :)

  2. 2 JRoca 2 maig 2008 a les 12:35

    La cançó és una passada, de les millors que tenen.
    Esforç per ser optimista? en Rijkaard té els dies comptats a can Barça…

  3. 3 sílvie 2 maig 2008 a les 12:38

    Doncs sí, la cançó és la millor del món! El Rijkaard l’hauria d’escoltar.

    El meu nebot Roger fa 8 anys dilluns. Diu que li regalem una samarreta de futbol. Després diu: “no cal que sigui del barça, eh, pot ser del Manchester o del Getafe” (sic). Molt poc optimista, tot plegat.

  4. 4 JRoca 2 maig 2008 a les 16:40

    Diga-li a en Roger que no es desesperi, que això del Barça va per cicles i que ara en toca un de dolent, quan sigui adolescent ja tocarà guanyar alguna cosa, potser una copa del rei…

  5. 5 McRomer 5 maig 2008 a les 20:01

    vigila amb la Nocilla, no et posessin, els etiquetaires, amb aquests pesats il·legibles del “Nocilla dream factory”… Seria una mena de tragèdia.

Deixa un comentari