08
maig
Lo malo es que no me busca nadie.
R. Smith
Quan ens enfadem en plan bèstia, em diu que Dostoievski no m’agrada de veritat i que només ho faig veure per semblar guai i que en realitat m’avorreix solemnement. Jo ploro i se m’inflen els ulls. Algun dels dos marxa de casa. O els dos. Al cap de vint minuts tornem. Fin.
Yo busco compañeros de piso…
Qualsevol dia surtireu als telenotícies com eixemple de violéncia de gènere, i diràn els vostres veins, “si semblaven una parella normal, qui s’ho anava a pensar!, ell li ha dit “pija” i ella li ha tret la llengua… i se l’ha mennjada!
Nosaltres arreglem les nostres rivalitats amb una partida al UNO o al 1.000 Kms.
El viernes, habías tiernas! o lai, la, la masadera, la masadera! O lai, la! la masadera se va al mercado!
a vegades, el millor és veure’s una vegada per trimestre. jo no discuteixo em giro
Hi ha uns primats a Kenia que resolen els conflictes, del tipus que sigui, amb sexe. És una “societat” matriarcal…
M’agrada.
Si això ho importéssim, els solters anirien buscant gresca amb tothom.
Violencia?un cop al trimestre?que va!nomes ens barallem si parlem del Cànon.
vaja, després de “tornem” és quan vindria lo interessant i va i poses “fin”….
Si, només els solters…
Roi,tu si que ho has entès.
C’est le Roi…
No obstant, els primats es salten el pas intermig… Té el seu què…
Doncs jo estic menjant pasta i sóc un merda.
Hola. A nosaltres ens passa el mateix. I a sobre m’he trencat una ungla. Oig!
Ei, que encara que a dalt hi digui Bitxo, en realitat sóc el Litus, del Cafè d’en Litus. Et recomano estudiar una cosa d’allò més vulgar. No ho sé: un postgrau de fiscalitat, o Administració i Direcció d’Empreses. Hi ha “pavos” que necessiten una teràpia de xoc per superar-los ;)